George Atwood
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1745  Londres |
| Mort | 11 juliol 1807 (61/62 anys) Westminster (Anglaterra) |
| Sepultura | Església de St. Margaret, Westminster 51° 30′ 01″ N, 0° 07′ 40″ O / 51.50028°N,0.12778°O / 51.50028; -0.12778 |
| Dades personals | |
| Formació | Trinity College (Universitat de Cambridge) |
| Es coneix per | Màquina d'Atwood |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Cambridge |
| Ocupació | Física Matemàtiques |
| Organització | Universitat de Cambridge Ministeri de Finances |
| Membre de | Royal Society (1776–) |
| Alumnes | William Pitt |
| Influències | Newton |
| Nacionalitat esportiva | Anglaterra |
| Esport | escacs |
| Família | |
| Pares | Thomas Atwood i Isabella Sells |
Premis Medalla Copley | |
George Atwood fou un matemàtic i físic anglès del segle xviii, conegut per haver inventat la màquina d'Atwood.
Vida i Obra
El seu pare era el rector de la parròquia de St Clement Danes. Va estudiar a la Westminster School fins al 1765 en què va ingressar a Trinity College de la universitat de Cambridge on es va graduar el 1769 i va obtenir el Master of Arts el 1772.[1] Els seus dos germans, que també van fer els mateixos estudis, va seguir la carrera eclesiàstica, però ell va romandre a la universitat donant classes de física i matemàtiques.
Va ser fellow del Trinity el 1770 i tutor del mateix College el 1773. El 1776 va ser admès a la Royal Society. Les seves classes eren força populars (un dels seus alumnes va ser el futur primer ministre William Pitt) i el 1776 va publicar un llibre amb totes les seves demostracions.[2]
El 1784 va publicar el seu Treatise on exposa els fonaments i el funcionament de la denominada màquina d'Atwood, amb la qual es poden demostrar les lleis del moviment rectilini i rotacional dels cossos.[3] Aquest mateix any, però, va deixar l'ensenyament i es va incorporar a l'oficina de duanes del Regne Unit, càrrec que li havia ofert el seu antic alumne William Pitt, ara primer ministre. La seva carrera a l'administració pública, dins del cos de finances, va complaure totalment el primer ministre, dedicant tot el seu saber a resoldre els problemes de l'administració. No va deixar, però, de seguir investigant en temes de mecànica newtoniana i, així, els anys 1796 i 1798 va publicar dos articles sobre l'estabilitat dels vaixells, que van ser els més importants publicats a Gran Bretanya sobre el tema.[4]
Atwood fou també un bon jugador aficionat d'escacs, que a més tenia el costum, poc freqüent a la seva època, d'enregistrar i guardar les partides. En particular, les partides que jugà contra Philidor, el millor jugador d'escacs del segle xviii, van constituir un valuós material per les generacions posteriors d'escaquistes.[5]
Va romandre solter i els darrers anys de la seva vida va estar involucrat en treballs pels parlamentaris i pels comitès legislatius.[6]
Referències
Bibliografia
- Esposito, Salvatore; Schettino, Edvige «Spreading Newtonian Philosophy with Instruments: The Case of Atwood's Machine» (en (anglès)). Advances in Historical Studies, Vol. 3, Num. 1, 2014, pàg. 68-81. DOI: 10.4236/ahs.2014.31007. ISSN: 2327-0438.
- LoPresto, Michael C. «Another look at Atwood's machine» (en (anglès)). The Physics Teacher, Vol. 37, Num. 2, 1999. DOI: 10.1119/1.880182. ISSN: 0031-921X.
- Walker, Fred M. Ships and Shipbuilders: Pioneers of Design and Construction (en (anglès)). Barnsley: Seaforth Publishing, 2010. ISBN 978-1-84832-072-7.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «George Atwood» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Cole, Eric M. «Atwood, George». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 12 juny 2015].
- Schaffer, Simon. «Atwood, George». Oxford Dictionary of National Biography, 2008. [Consulta: 12 juny 2015].
- «George Atwood». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
