Fundació Antoni Tàpies

Fundació Antoni Tàpies

Epònim	Antoni Tàpies i Puig
Dades
Tipus	museu d'art
Història
Creació	1984
Governança corporativa
Seu	Aragó, 255 Edifici Montaner i Simon (Barcelonès)
Altres
Premis (2000)  premi Dècada d'Arquitectura
Lloc web	fundaciotapies.org

La Fundació Antoni Tàpies és un museu i centre cultural situat a la ciutat de Barcelona. Està dedicat principalment a la vida i l'obra del pintor català Antoni Tàpies^[1] (1923-2012).

Va ser fundada pel mateix artista el 1984. La idea era la de crear un centre per a l'estudi i la promoció de l'art contemporani. Compta amb una de les col·leccions més completes de l'obra de Tàpies, donades pel mateix pintor i per Teresa Tàpies. Conté més de 300 obres originals, a més d'obra gràfica, llibres d'artista i cartells de tots els períodes artístics del pintor. Va obrir les seves portes el mes de juny de 1990.

A més de les exposicions permanents dedicades al pintor barceloní, el museu realitza nombroses exposicions temporals que abasten tots els gèneres artístics. També disposa d'un club d'amics de la fundació, els Amics de la Fundació Antoni Tàpies.

Edifici

La seu es troba al barri de l'Eixample de Barcelona, en un edifici modernista obra de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Projectat el 1879, va ser construït entre el 1881 i el 1885, i la façana fou la primera de l'Eixample de Barcelona en combinar la utilització del maó vist amb ferro dins del teixit urbà. Incialment va servir com a seu de l'editorial Montaner i Simon, propietat de Ramon de Montaner i Vila (oncle de l'arquitecte) i Francesc Simon i Font, on hi van treballar escriptors com Pere Calders, Josep Soler Vidal, Jesús Moncada, entre d'altres.^[2]

Entre els anys 1987 i 1990 va ser reformat pels arquitectes Roser Amadó i Lluís Domènech i Girbau, que el van condicionar per a ser la seu de la Fundació. Tàpies va realitzar una escultura, Núvol i cadira, que actualment corona la façana de l'edifici i que s'ha convertit en tot un símbol de la mateixa fundació. El 1997 la seu va ser declarada monument històric.^[3]

El 2010 es reobrí el museu després de dos anys de rehabilitació, a càrrec dels arquitectes Iñaki Ábalos i Renata Sentkiewicz. En aquesta ocasió, l'obra estrella de la nova exposició fou l'escultura titulada Mitjó, situada a la terrassa de la Fundació. Aquest era un vell projecte de Tàpies, encarregat el 1992 per l'Ajuntament de Barcelona per a decorar la Sala Oval del Palau Nacional de Montjuïc, seu del MNAC. Tàpies projectà una escultura en forma de mitjó, de 18 metres d'alçada; segons ell, la seva significació era la d'un humil mitjó a l'interior del qual es proposa la meditació i amb el que vull representar la importància en l'ordre còsmic de les coses petites". Malgrat tot, a causa del rebuig popular al projecte i a l'oposició de la Generalitat de Catalunya, l'obra finalment no es dugué a terme. Tot i així, anys més tard l'artista reprengué el projecte, que llavors passà del projecte original de 18 metres a una versió reduïda de 2,75 metres.^[4]

• 
  Part central de la façana
• 
  Antoni Tàpies. Núvol i cadira

Història

La fundació es va constituir legalment com a tal el mes de novembre de 1984, mesos després que Antoni Tàpies visités per primera vegada l'edifici que seria la seva seu, propietat de l'Ajuntament de Barcelona. El 1987 es va signar un conveni on s'estipulava que l'Ajuntament s'ocupava de les despeses de restauració del mateix i cedia l'espai a la fundació, per tal que hi realitzés la seva activitat. Institucions com la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Cultura Espanyol també van assumir part de la inversió necessària, sobretot les de nivell museogràfic.^{[cal citació]}

El seu primer director va ser Manuel Borja-Villel (entre 1990 i 1998), seguit de Núria Enguita (1998-2008). Entre el 2008 i el 2010 va estar tancada per obres de remodelació i va obrir les seves portes de nou el 3 de març de 2010 amb l'exposició Tàpies. Els llocs de l'art.^[5] Laurence Rassel, qui va prendre el relleu en la direcció al 2008, va ser substituïda per Carles Guerra el setembre de 2015. Aquest últim, va deixar la Fundació al desembre de 2019.

La Col·lecció

La col·lecció mostra l'evolució de l'artista des dels anys 40 del segle xx fins a l'actualitat. El seu fons reuneix més de 800 obres, entre les quals es troben escultures, pintures, gravats, dibuixos i llibres de bibliòfil. Cada any l'artista donava una obra a la fundació per anar enriquint el fons.^[6]

Obres destacades

• Zoom, 1946
• Porta metàl·lica i violí, 1956
• Matèria en forma de peu, 1965
• Palla i fusta, 1969
• Armari, 1973
• Taronja sobre decorat de teatre, 1978
• 1/2, 2003
• Dues cadires, 2009^[7]
• Mitjó, 2010

Exposicions temporals

Les exposicions temporals de la fundació es divideixen en dos tipus, les que mostren artistes contemporanis o històrics i les que profunditzen sobre un aspecte en concret de l'obra de Tàpies. Un exemple d'aquest tipus són les exposicions d’Antoni Tàpies en les seves diverses vessants: des de les grans obres matèriques fins als vernissos (Comunicació sobre el mur, Celebració de la mel) passant pel dibuix, el collage i el grattage (El tatuatge i el cos), els cartells (Els cartells de Tàpies i l'esfera pública), els llibres d’artista (Escriptura material. Llibres), l’obra més política (Biografia política), la seva relació amb les arts escèniques (Teatre) o la més recent dedicada als gravats (L’àcid és el meu ganivet). També cal destacar les presentacions periòdiques de la col·lecció que han posat en relleu la riquesa de materials i suports amb què va treballar (Objectes, Certeses sentides, entre d’altres). Han passat per la fundació artistes com Ibon Aranberri, Merce Cunningham, James Coleman, Louise Bourgeois o Hans Haacke, entre d'altres.^{[cal citació]}

Biblioteca

La biblioteca, ubicada a l'antic magatzem de l'editorial, és especialitzada en art modern i contemporani. Compta també amb una important secció dedicada a l'estudi de la cultura i l'art asiàtics, africà i oceànic. Recull el fons més extens sobre l'obra d'Antoni Tàpies: monografies, catàlegs d'exposicions, invitacions, articles de premsa i material d'arxiu divers.^{[cal citació]}

Va ser inaugurada el juny de 1990 amb un fons inicial de més de 5.000 volums procedents de la donació de la biblioteca particular d'Antoni Tàpies.^[8]

El fons actual el constitueixen més de 55.000 volums. Disposa, a més, de 560 títols de publicacions periòdiques i una col·lecció d'audiovisuals amb més de 800 títols.^{[cal citació]}

Les col·leccions inclouen llibres sobre pintura, escultura, dibuix, gravat, arquitectura, disseny, arts decoratives, performance, fotografia, cinema i vídeo, així com les arts emergents més recents.^{[cal citació]}

Col·laboracions

La Fundació té establerts diversos marcs de col·laboració amb altres entitats museístiques, universitats i centres de coneixement, com el Museu Serralves, el Witte de With, el Museu Reina Sofia, La Casa Encendida o la Universitat Politècnica de València, entre d'altres.^{[cal citació]}

Patronat ^{[cal citació]}

• Antoni Tàpies Puig, Patró fundador †
• Ferran Rodés, President (des de 2022)^[9][10]
• Teresa Barba Fàbregas, Vicepresidenta
• Manuel J. Borja-Villel
• Carles Castells i Oliveras
• Àlex Nogueras de Ugarte
• Antoni Tàpies Barba
• Clara Tàpies Barba
• Miquel Tàpies Barba †
• Teresa Tàpies Domènech
• Elsa Ibar i Torras, representant de la Generalitat de Catalunya
• Marta Clari i Padrós, representant de l'Ajuntament de Barcelona
• Raimon Bergós i Civit, Secretari no patró

Referències

Bibliografia

• DDAA. Fundació Antoni Tàpies Barcelona. Edicions de l'Eixample i Fundació Antoni Tàpies, 2004. ISBN 978-8488786920. «edició en català» 

Enllaços externs

• Pàgina de la Fundació Antoni Tàpies