Friedrich Wieck
![]() (dècada del 1830) ![]() | |
Nom original | (de) Johann Gottlob Friedrich Wieck ![]() |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 18 agost 1785 ![]() Pretzsch, Wittenberg ![]() |
Mort | 6 octubre 1873 ![]() Loschwitz ![]() |
Sepultura | Cementiri Trinitatis (Dresden) ![]() |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Halle - teologia (1804–) Johann-Walter-Gymnasium (en) ![]() Thomasschule zu Leipzig (1798–1798) ![]() |
Activitat | |
Ocupació | pianista, crític musical, pedagog musical, musicòleg, compositor ![]() |
Gènere | Música clàssica ![]() |
Alumnes | Robert Schumann, Clara Schumann, Hans von Bülow, Karl Filtsch, Mariane Bargiel (en) ![]() ![]() ![]() |
Instrument | Piano ![]() |
Família | |
Cònjuge | Mariane Bargiel (en) ![]() Clementine Wieck (en) ![]() ![]() |
Fills | Clara Schumann ( ![]() ![]() Gustav Wieck (en) ![]() ( ![]() ![]() Alwin Wieck (en) ![]() ( ![]() ![]() Marie Wieck ( ![]() ![]() |
Pare | Carl Friedrich Gotthelf Wieck (en) ![]() ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Friedrich Wieck (Pretzsch, 18 d'agost de 1785 - Loschwitz, 6 d'octubre, 1873) fou un pedagog alemany. Fou el sogre de Robert Schumann.
Freqüentà el Gimnàs de Torgan i després estudià Teologia a Wittenberg; però més tard es dedicà per complet a la música. A Leipzig fundà una fàbrica de pianos, a la qual afegí un establiment de préstecs sobre objectes de música. Tot seguit es consagrà, cada vegada amb més intensitat, a l'ensenyança del piano i el cant, tenint entre els seus alumnes Isidor Seiss,[1] i Franz Brendel, que seria un conegut crític musical i musicòleg.[2] El 1840 fixà el seu domicili a Loschwitz.
Les seves dues filles, Clara i Marie, aprengueren d'ell la música: Clara (després esposa de Robert Schumann) nasqué del primer matrimoni amb Marianne, filla del cantor Tromlitz, que, després de divorciar-se, es casà amb el professor de música Bargiel; Marie (nascuda del seu segon matrimoni amb Clementine Fechner) va néixer a Leipzig el 1832.
Wieck va escriure:
- Klavier und Gesang (Leipzig, 1853, 3a ed., 1878),
- Musikalische Bauernsprüche (2a ed., Leipzig, 1876).
Referències
- ↑ Edita Enciclopèdia Espasa, vol. 54, pàg. 1580. (ISBN-84-239-4554-5)
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 9, pàg. 761 (ISBN 84-239-4509-X)
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 70, pàgs. 206-07 (ISBN 84-239-4570-7)