Forma quadràtica

Una forma quadràtica (real) és un polinomi homogeni de grau dos que involucra n {\displaystyle n} variables x 1 , , x n {\displaystyle x_{1},\dots ,x_{n}}  :

Q ( x 1 , x 2 , , x n ) = i = 1 n j = 1 n A i j x i x j , {\displaystyle Q(x_{1},x_{2},\ldots ,x_{n})=\sum _{i=1}^{n}\sum _{j=1}^{n}A_{i\,j}\,x_{i}\,x_{j},}

on A i j R ,   i , j = 1 , n {\displaystyle A_{ij}\in \mathbb {R} ,\ i,j=1,\dots n} .
Les formes quadràtiques d'una, dues i tres variables són:

Q ( x ) = a x 2 , {\displaystyle Q(x)=ax^{2},}
Q ( x , y ) = a x 2 + b y 2 + c x y , {\displaystyle Q(x,y)=ax^{2}+by^{2}+cxy,}
Q ( x , y , z ) = a x 2 + b y 2 + c z 2 + d x y + e x z + f y z . {\displaystyle Q(x,y,z)=ax^{2}+by^{2}+cz^{2}+dxy+exz+fyz.}


Per exemple, la distància entre dos punts en l'espai euclidià es troba amb l'arrel quadrada d'una forma quadràtica que conté sis variables: les tres coordenades espacials dels dos punts:

d 2 ( p , q ) = ( x p x q ) 2 + ( y p y q ) 2 + ( z p z q ) 2 = x p 2 + x q 2 2 x p x q + y p 2 + y q 2 2 y p y q + z p 2 + z q 2 2 z p z q . {\displaystyle d^{2}(p,q)=(x_{p}-x_{q})^{2}+(y_{p}-y_{q})^{2}+(z_{p}-z_{q})^{2}=x_{p}^{2}+x_{q}^{2}-2x_{p}x_{q}+y_{p}^{2}+y_{q}^{2}-2y_{p}y_{q}+z_{p}^{2}+z_{q}^{2}-2z_{p}z_{q}.}


Notació matricial

Seguint els convenis de l'Àlgebra lineal, escriurem els vectors en columna: x = ( x 1 , , x n ) T {\displaystyle {\boldsymbol {x}}=(x_{1},\dots ,x_{n})^{\rm {T}}} , on V T {\displaystyle {\boldsymbol {V}}^{\rm {T}}} és la transposada de la matriu o del vector V {\displaystyle {\boldsymbol {V}}} . Considerem la matriu

A = ( A i j ) i = 1 , , n j = 1 , , n . {\displaystyle {\boldsymbol {A}}={\big (}A_{ij}{\big )}_{i=1,\dots ,n \atop j=1,\dots ,n}.}
Aleshores, la forma quadràtica s'escriu
Q ( x ) = x T A x . {\displaystyle Q({\boldsymbol {x}})={\boldsymbol {x}}^{\rm {T}}{\boldsymbol {A}}{\boldsymbol {x}}.}

Definim la matriu
B = ( ( A i j + A j i ) / 2 ) i = 1 , , n j = 1 , , n = 1 2 ( A + A T ) , {\displaystyle {\boldsymbol {B}}={\Big (}(A_{ij}+A_{ji})/2{\Big )}_{i=1,\dots ,n \atop j=1,\dots ,n}={\frac {1}{2}}{\big (}A+A^{\rm {T}}),}
Aquesta matriu és simètrica i es compleix que
Q ( x ) = x T B x . {\displaystyle Q({\boldsymbol {x}})={\boldsymbol {x}}^{\rm {T}}{\boldsymbol {B}}{\boldsymbol {x}}.}
Per tant, sense pèrdua de generalitat, en moltes situacions es pot suposar que la matriu associada a una forma quadràtica (real) és simètrica.

Situacions més generals

Per veure la definició de formes quadràtiques en situacions més generals, vegeu, per exemple Queysanne (1971:cap. 15).

Bibliografia

Queysanne, Michel. Álgebra básica. Barcelona: Vicens-Vives, 1971. ISBN 84-316-1360-2. 

Registres d'autoritat
  • BNF (1)
  • GND (1)
  • LCCN (1)
  • NDL (1)
  • NKC (1)