Forma de curvatura

En geometria diferencial, la forma de curvatura descriu la curvatura d'una connexió de Cartan en un fibrat principal.

Pot ser considerada com una alternativa o una generalització del tensor de curvatura en geometria riemanniana.

Definició

Sigui G un grup de Lie amb àlgebra de Lie g {\displaystyle {\mathfrak {g}}} , i P → B un G-fibrat principal. Sigui ω una connexió d'Ehresmann sobre P (la qual és una forma 1-diferencial en P avaluada a g {\displaystyle {\mathfrak {g}}} ).

Llavors la forma de curvatura és la forma 2-diferencial de valor- g {\displaystyle {\mathfrak {g}}} en P definida per

Ω = d ω + 1 2 [ ω ω ] = D ω . {\displaystyle \Omega =d\omega +{1 \over 2}[\omega \wedge \omega ]=D\omega .}

Aquí d {\displaystyle d} representa la derivada exterior, . [ ] {\displaystyle [\cdot \wedge \cdot ]} és una forma diferencial avaluada a l'àlgebra de Lie, i D denota la derivada covariant exterior. És a dir, degut a que

[ ω ω ] ( X , Y ) = ( [ ω ( X ) , ω ( Y ) ] [ ω ( Y ) , ω ( X ) ] ) {\displaystyle [\omega \wedge \omega ](X,Y)=([\omega (X),\omega (Y)]-[\omega (Y),\omega (X)])}

on X, Y són vectors tangents a P, llavors utilitzant la fórmula anterior obtenim que

Ω ( X , Y ) = d ω ( X , Y ) + 1 2 ( [ ω ( X ) , ω ( Y ) ] [ ω ( Y ) , ω ( X ) ] ) = d ω ( X , Y ) + [ ω ( X ) , ω ( Y ) ] . {\displaystyle \,\Omega (X,Y)=d\omega (X,Y)+{1 \over 2}([\omega (X),\omega (Y)]-[\omega (Y),\omega (X)])=d\omega (X,Y)+[\omega (X),\omega (Y)].}

Existeix també una altra expressió per a Ω: Si X, Y són camps vectorials horitzontals a P, llavors

2 Ω ( X , Y ) = [ h X , h Y ] + h [ X , Y ] {\displaystyle 2\Omega (X,Y)=-[hX,hY]+h[X,Y]}

on hZ representa el component horitzontal de Z i a la dreta identifiquem un camp de vector vertical i un element d'àlgebra de Lie que el genera (camp vectorial fonamental), degut a que

σ Ω ( X , Y ) = σ d ω ( X , Y ) = X ω ( Y ) Y ω ( X ) ω ( [ X , Y ] ) = ω ( [ X , Y ] ) . {\displaystyle \sigma \Omega (X,Y)=\sigma d\omega (X,Y)=X\omega (Y)-Y\omega (X)-\omega ([X,Y])=-\omega ([X,Y]).}

Una connexió és anomenada plana si la seva curvatura val zero: Ω = 0. Equivalentment, una connexió és plana si el grup d'estructura pot ser reduït al mateix grup subjacent però amb la topologia discreta.

Forma de curvatura en un fibrat de vectors

Si EB és un fibrat de vectors, aleshores es pot considerar ω com una matriu d'1-formes i la fórmula superior esdevé l'equació d'estructura d'E. Cartan:

Ω = d ω + ω ω , {\displaystyle \,\Omega =d\omega +\omega \wedge \omega ,}

On {\displaystyle \wedge } és el producte "wedge". Més concretament, si ω   j i {\displaystyle \omega _{\ j}^{i}} i Ω   j i {\displaystyle \Omega _{\ j}^{i}} denoten components de ω i Ω respectivament, ( ω   j i {\displaystyle \omega _{\ j}^{i}} és una 1-forma i Ω   j i {\displaystyle \Omega _{\ j}^{i}} és un 2-forma) llavors

Ω   j i = d ω   j i + k ω   k i ω   j k . {\displaystyle \Omega _{\ j}^{i}=d\omega _{\ j}^{i}+\sum _{k}\omega _{\ k}^{i}\wedge \omega _{\ j}^{k}.}

Per exemple, per al fibrat tangent d'una varietat riemanniana, el grup d'estructura és O(n) i Ω és un 2-forma amb valors en l'àlgebra de Lie de O(n), i.e. les matrius antisimètriques. En aquest cas la forma Ω és una descripció alternativa del tensor de curvatura, i.e.

R ( X , Y ) = Ω ( X , Y ) , {\displaystyle \,R(X,Y)=\Omega (X,Y),}

Utilitzant la notació estàndard per al tensor de curvatura de Riemannian.

Identitats de Bianchi

Si θ {\displaystyle \theta } és l'1-forma de valors vectorials canònica en el marc del fibrat, la torsió Θ {\displaystyle \Theta } de la forma de connexió ω {\displaystyle \omega } és la 2-forma de valors vectorials definida per l'equació d'estructura

Θ = d θ + ω θ = D θ , {\displaystyle \Theta =d\theta +\omega \wedge \theta =D\theta ,}

on, com a dalt, D denota la derivava covariant exterior.

La primera identitat de Bianchi pren la forma

D Θ = Ω θ . {\displaystyle D\Theta =\Omega \wedge \theta .}

La segona identitat de Bianchi pren la forma

D Ω = 0 {\displaystyle \,D\Omega =0}

que és vàlida de manera general per a qualsevol connexió d'un fibrat principal.

Bibliografia

Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part.
Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets.
  • Shoshichi Kobayashi i Katsumi Nomizu (1963) Fundacions de Geometria Diferencial, Vol.I, Capítol 2.5 "Curvature form and structure equation", p 75, Wiley Interscience.

Vegeu també

  • Teoria de gauge