Ferdinand Bracke

Infotaula de personaFerdinand Bracke
Biografia
NaixementFerdinand Bracke
25 de maig de 1939
Hamme (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsFerdi
NacionalitatBèlgica Bèlgica
Activitat
Ocupacióciclista Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaBèlgica Modifica el valor a Wikidata
Esportciclisme en pista Modifica el valor a Wikidata
Disciplina esportivaciclisme en pista Modifica el valor a Wikidata
Clubs professionals
  1962-1973. Peugeot-BP
1974. Watney-Maes
1975. Ti-Raleigh
1976-1977. Lejeune-BP
1978. Old Lords-Splendor
Participà en
Principals triomfs
Curses per etapesMallot groc Volta a Espanya (1971)
2 etapes al Tour de França
Premis
  • (1967)  Trofeu Nacional al Mèrit Esportiu Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip Competició
1962-1973 Peugeot
1974-1974 Maes Pils-Mini Flat
1975-1975 TI-Raleigh
1976-1977 Lejeune-BP
1978-1978 Splendor Modifica el valor a Wikidata
Medaller
Ciclisme
Campionat del Món de ciclisme en pista Maillot arc iris
Or París 1964 Persecució individual
Plata Sant Sebastià 1965 Persecució individual
Plata Frankfurt 1966 Persecució individual
Or Anvers 1969 Persecució individual
Plata Marsella 1972 Persecució individual
Bronze Sant Sebastià 1973 Persecució individual
Plata Mont-real 1974 Persecució individual

Ferdinand Bracke (Hamme, 25 de maig de 1939) és un ciclista belga, ja retirat, que fou professional entre 1962 i 1978.[1] Era especialista en contrarellotges.

Va combinar la seva participació en curses en carretera amb el ciclisme en pista, arribant a ser campió de Bèlgica de persecució cinc vegades i campió del món de la mateixa especialitat en tres ocasions.[2] El seu major èxit en carretera fou el triomf a la Volta a Espanya de 1971, per davant del seu compatriota Wilfried David i l'espanyol Luis Ocaña. Al Tour de França aconseguí 2 victòries d'etapa i el 1968 pujà al podi en finalitzar en tercera posició.[3][4]

El 30 d'octubre de 1967 va batre el rècord de l'hora, a Roma, vigent en poder de Roger Rivière des de feia més de vuit anys. Va recórrer 48 km i 93 m, superant en 750 metres el rècord fins aleshores vigent. Un any després Ole Ritter va superar la seva marca a Mèxic.[3]

Palmarès en pista

Palmarès en ruta

Resultats al Tour de França

  • 1963. 21è de la classificació general
  • 1964. Abandona (13a etapa)
  • 1965. Abandona (11a etapa)
  • 1966. 32è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
  • 1968. 3r de la classificació general
  • 1969. 57è de la classificació general
  • 1971. 58è de la classificació general
  • 1976. 77è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
  • 1977. Abandona (17a etapa)

Resultats a la Volta a Espanya

  • 1971. Mallot groc 1r de la classificació general
  • 1973. 54è de la classificació general

Resultats al Giro d'Itàlia

  • 1967. 39è de la classificació general

Referències

  1. «BRACKE Ferdinand». [Consulta: 2 desembre 2023].
  2. Mallon, Bill; Heijmans, Jeroen. Historical Dictionary of Cycling. Scarecrow Press, 9 setembre 2011, p. 332. ISBN 9780810873698. 
  3. 3,0 3,1 «Palmarès de Ferdinand Bracke (Bel)». [Consulta: 2 desembre 2023].
  4. ONLUS®, Museo del Ciclismo Associazione Culturale. «Museo del Ciclismo - Ferdinand BRACKE» (en italià). [Consulta: 2 desembre 2023].

Enllaços externs

  • Fitxa de Ferdinand Bracke a sitiodeciclismo.net
  • Palmarès de Ferdinand Bracke a memoire-du-cyclisme.eu
  • Rècords de l'hora al web de l'UCI Arxivat 2009-07-06 a Wayback Machine.


Precedit per:
Roger Rivière
Rècord de l'hora (48,093 km)
30 d'octubre de 1967 - 10 d'octubre de 1968
Succeït per:
Ole Ritter
  • Vegeu aquesta plantilla
Maillot vermell Guanyadors de la Volta a Espanya
19351936. Gustaaf Deloor | 1937-1940. Guerra Civil Espanyola | 19411942. Julián Berrendero | 1943–1944. II Guerra Mundial | 1945. Delio Rodríguez | 1946. Dalmacio Langarica | 1947. Edward Van Dyck | 1948. Bernardo Ruiz | 1949. No es disputa | 1950. Emilio Rodríguez | 1951–1954. No es disputa | 1955. Jean Dotto | 1956. Angelo Conterno | 1957. Jesús Loroño | 1958. Jean Stablinski | 1959. Antonio Suárez | 1960. Frans De Mulder | 1961. Angelino Soler | 1962. Rudi Altig | 1963. Jacques Anquetil | 1964. Raymond Poulidor | 1965. Rolf Wolfshohl | 1966. Francisco Gabica | 1967. Jan Janssen | 1968. Felice Gimondi | 1969. Roger Pingeon | 1970. Luis Ocaña | 1971. Ferdinand Bracke | 1972. José Manuel Fuente | 1973. Eddy Merckx | 1974. José Manuel Fuente | 1975. Agustín Tamames | 1976. Josep Pesarrodona | 1977. Freddy Maertens | 1978. Bernard Hinault | 1979. Joop Zoetemelk | 1980. Faustino Rupérez | 1981. Giovanni Battaglin | 1982. Marino Lejarreta | 1983. Bernard Hinault | 1984. Éric Caritoux | 1985. Pedro Delgado | 1986. Álvaro Pino | 1987. Luis Herrera | 1988. Seán Kelly | 1989. Pedro Delgado | 1990. Marco Giovannetti | 1991. Melcior Mauri | 1992–1993–1994. Tony Rominger | 1995. Laurent Jalabert | 1996–1997. Alex Zülle | 1998. Abraham Olano | 1999. Jan Ullrich | 2000. Roberto Heras | 2001. Ángel Casero | 2002. Aitor González | 200320042005. Roberto Heras | 2006. Aleksandr Vinokúrov | 2007. Denís Ménxov | 2008. Alberto Contador | 2009. Alejandro Valverde | 2010. Vincenzo Nibali | 2011. Chris Froome | 2012. Alberto Contador | 2013. Chris Horner | 2014. Alberto Contador | 2015. Fabio Aru | 2016. Nairo Quintana | 2017. Chris Froome | 2018. Simon Yates | 201920202021. Primož Roglič | 2022. Remco Evenepoel | 2023. Sepp Kuss
  • Vegeu aquesta plantilla
Maillot arc-iris Campions del món en persecució Ciclisme en pista
1946: Peters • 1947: Coppi • 1948: Schulte • 1949: Coppi • 1950-1951: Bevilacqua • 1952-1953: Patterson • 1954-1955-1956: Messina • 1957-1958-1959: Rivière • 1960-1961: Altig • 1962: Nijdam • 1963: Faggin • 1964: Bracke • 1965-1966: Faggin • 1967: Groen • 1968: Porter • 1969: Bracke • 1970: Porter • 1971: Baert • 1972-1973: Porter • 1974-1975: Schuiten • 1976: Moser • 1977-1978: Braun • 1979: Oosterbosch • 1980: Doyle • 1981-1982: Bondue • 1983: Bishop • 1984-1985: Ørsted • 1986: Doyle • 1987: Ørsted • 1988: Piasecki • 1989: Sturgess • 1990: Iekímov • 1991: Moreau • 1992: McCarthy • 1993: Obree • 1994: Boardman • 1995: Obree • 1996: Boardman • 1997-1998: Ermenault • 1999: Bartko • 2000: Lehmann • 2001: Simonenko • 2002: McGee • 2003: Wiggins • 2004: Escobar • 2005-2006: Bartko • 2007-2008: Wiggins • 2009-2010: Phinney • 2011: Bobridge • 2012-2013: Hepburn • 2014: Edmondson • 2015: Küng • 2016: Ganna • 2017: Kerby