Evangelis judeocristians

Sermó de la muntanya de Carl Bloch, 1890.

Els Evangelis judeocristians eren evangelis d'un caràcter jueu cristià citats per Clement d'Alexandria, Orígenes, Eusebi de Cesàrea, Epifani de Salamina, Jeroni d'Estridó i probablement Dídim d'Alexandria.[1] La majoria dels estudiosos moderns han arribat a la conclusió que n'hi havia un sol Evangeli en arameu/hebreu i si més no, dos en grec, encara que una minoria argumenta que només n'hi havia dos, un arameu/hebreu i un altre grec.[2]

Cap d'aquests evangelis sobreviu avui dia, però s'han fet intents per reconstruir-los des de referències en els Pares de l'Església. Els textos reconstruïts dels evangelis són en general classificats entre els evangelis apòcrifs. L'edició estàndard d'Schneemelcher descriu els textos dels tres evangelis judeocristians de la següent manera:[3]

  1. Evangeli dels evionites (GE) - 7 cites d'Epifani.
  2. Evangeli dels Hebreus (GH) - 1 cita atribuïda a Ciril de Jerusalem, a més a més de GN 2-7 són cites de Clement, Orígenes i Jeroni.
  3. Evangeli dels Natzarens (GN) - GN 1 a 23 GN són principalment de Jeroni; GN 24 a GN 36 són de fonts medievals.

Generalitats

Els evangelis judeocristians es coneixen a través de cites de les obres dels Pares de l'Església Clement d'Alexandria, Orígenes, Eusebi, Epifani, Jeroni i probablement Dídim d'Alexandria.[1] Tot això suposa que existia un sol evangeli jueu cristià, encara que en diferents versions i llengües, que es va atribuir a les sectes conegudes com els ebionites i els natzarens. La majoria dels erudits crítics han rebutjat aquest punt de vista i identifiquen almenys dos i possiblement tres evangelis judeocristians separats.[1] La col·lecció estàndard dels evangelis judeocristians es troba en New Testament Apocrypha de Schneemelcher; qui, seguint a Johannes Waitz, agrupa les cites existents en tres evangelis perduts:[4]

  • Evangeli dels evionites, que consta de set cites per Epifani, GE-1 a GE-7.[5]
  • Evangeli dels Hebreus, que consta de set versos numerats de GH-1 a GH-7.[6]
  • Evangeli dels natzarens, que consta de cites i notes al marge de Jeroni i d'altres, numerats de GN-1 a GN-36.[7]

L'Evangeli dels evionites

L'evangeli dels evionites, és el nom donat pels estudiosos moderns a un evangeli perdut, que es pensa, podria estar darrere els fragments citats per Epifani en el seu Panarion. Epifani cita un fragment que aferma és de l'evangeli narrat pels dotze apòstols. Començava amb el baptisme de Jesús (presumiblement perquè els negaven el naixement virginal) i incloïa un relat del Sant Sopar. Es creu que va ser una harmonia de l'evangeli, basat en els Evangelis sinòptics, compost en grec en la primera meitat del segle ii, i possiblement es va originar en la regió de Transjordània (la llar dels ebionites). Probablement és el mateix que el perdut Evangeli dels Dotze, o Evangeli dels Apòstols, referits per Orígenes i Jeroni, respectivament.[8]

L'Evangeli dels Hebreus

L'Evangeli dels Hebreus presenta tradicions de la preexistència de Crist, en venir al món, el baptisme i la temptació, amb algunes de les seves dites.[9] Probablement va ser compost en grec en la primera meitat del segle ii i utilitzat entre els jueus cristians de parla grega a Egipte.[10] Es coneix a partir de fragments conservats principalment per Climent, Orígenes i Jeroni, i mostra un gran respecte per Jaume], el germà de Jesús i el cap de l'Església jueva cristià jueva a Jerusalem.[10]

L'Evangeli dels natzarens

L'Evangeli dels natzarens (un nom acadèmic modern) s'ha deduït a partir de referències de Jeroni i Orígenes. Sembla que té molt en comú amb l'Evangeli canònic de Mateu, i hauria estat escrit en arameu palestí a la primera meitat del segle II per al seu ús pels natzarens als voltants de Berea, a la vora d'Alep, a Síria.[2]

Història de l'estudi acadèmic del problema dels Evangelis judeocristians

Les nostres fonts dels evangelis judeocristians són els pares de l'Església de finals del segle ii i principis del V: Climent d'Alexandria, Orígenes, Eusebi, Dídim d'Alexandria, Epifani i Jeroni. No tots ells eren conscients que hi havia diferents comunitats cristianes jueves amb diferents teologies, o que algunes d'elles (o si més no una) era de parla aramea, mentre que d'altres només coneixien el grec; com a resultat, amb freqüència confonen un evangeli amb altres, i tot plegat amb una suposada versió hebrea de l'Evangeli de Mateu.[11]

Aquesta confusió ha creat incertesa entre els estudiosos moderns. Hi ha acord en què els fragments no poden remuntar-se a una versió en hebreu/arameu o la revisió de l'evangeli de Mateo, ja que la majoria d'ells no tenen paral·lel en els evangelis canònics. Hi ha bones raons per pensar que han d'haver-n'hi hagut si més no dos evangelis judeocristians, ja que n'hi ha dos diferents relats del baptisme i bona evidència que alguns fragments eren originàriament en arameu i d'altres en grec. La majoria dels estudiosos moderns han arribat a la conclusió que hi havia un evangeli judeocristià en arameu/hebreu i dos en grec. Alguns han argumentat que el nombre total va ser de tres (Bauer, Vielhauer i Strecker, Klijn), d'altres que només n'hi havia dos (Schlarb i Lührmann)[2][12]

Referències

Bibliografia

  • Cameron, Ron. The Other Gospels: Non-Canonical Gospel Texts. Westminster/John Knox, 1982. ISBN 978-0-664-24428-6. [Enllaç no actiu]
  • Ehrman, Bart D.; Pleše, Zlatko. «The Jewish Christian Gospels». A: The Apocryphal Gospels: Texts and Translations. Oxford University Press, 2011, p. 197–216. ISBN 978-0-19-973210-4. [Enllaç no actiu]
  • Elliott, James Keith. The Apocryphal New Testament. Oxford University Press, 2005. ISBN 978-0-19-826181-0. [Enllaç no actiu]
  • Schlarb, Egbert; Lührmann, Dieter. «Hebräerevangelium». A: Fragmente apokryph gewordener Evangelien in griechischer und lateinischer Sprache (en alemany). N.G. Elwert Verlag, 2000. ISBN 978-3-7708-1144-1. 
  • Vielhauer, Philipp; Strecker, Georg. New Testament Apocrypha: Gospels and Related Writings Volume 1. 2. John Knox Press, 1991. ISBN 0-664-22721-X. [Enllaç no actiu] (6ª edición en alemán, traducida por George Ogg)
  • Yamauchi, Edwin M. International Standard Bible Encyclopedia: A–D Volume 1. Wm. B. Eerdmans, 1979, p. 181–88. ISBN 978-0-8028-3781-3. «Apocryphal Gospels» [Enllaç no actiu]
  • Bauer, Walter. Orthodoxy and Heresy in Earliest Christianity. SCM Press, 1971. ISBN 978-0-8006-0055-6.  (2ª edición alemán)
  • Broadhead, Edwin K. Jewish Ways of Following Jesus: Redrawing the Religious Map of Antiquity. Mohr Siebeck, 2010. ISBN 978-3-16-150304-7. 
  • Duling, Dennis C. «The Gospel of Matthew». A: Blackwell companion to the New Testament. Wiley–Blackwell, 2010. ISBN 978-1-4051-0825-6. [Enllaç no actiu]
  • Ehrman, Bart D. Lost Scriptures. Oxford University Press, 2003. ISBN 978-0-19-518250-7. [Enllaç no actiu]
  • Evans, Craig A. Jewish Believers in Jesus. Hendrickson Publishers, 2007. ISBN 978-1-56563-763-4.  Arxivat 2013-03-17 a Wayback Machine.
  • Evans, Craig A. Ancient Texts For New Testament Studies: A Guide To The Background Literature. Baker Academic, 2012. ISBN 978-0-8010-4842-5. 
  • Frey, Jörg. Antike christliche Apokryphen in deutscher Übersetzung: I. Band – Evangelien und Verwandtes (en alemany). 7. Mohr Siebeck, 2012, p. 560–592. ISBN 978-3-16-149951-7. «Die Fragmente judenchristlicher Evangelien» 
  • Gregory, Andrew. The Non-Canonical Gospels. T&T Clark, 2008. ISBN 978-0-567-03302-4. 
  • Howard, George. «Hebrews, Gospel According to the». A: Eerdmans Dictionary of the Bible. Eerdmans, 2000. ISBN 978-0-8028-2400-4. [Enllaç no actiu]
  • Jones, F. Stanley. «Jewish Christians». A: Eerdmans Dictionary of the Bible. Eerdmans, 2000. ISBN 978-0-8028-2400-4. [Enllaç no actiu]
  • Klauck, Hans-Josef. The Apocryphal Gospels: An Introduction. Continuum International Publishing Group, 2003. ISBN 978-0-567-08390-6. 
  • Klijn, Albertus F.J.. Jewish–Christian Gospel Tradition. Brill, 1992. ISBN 90-04-09453-9. 
  • Kloppenborg, John S. The Complete Gospels. Polebridge Press, 1994, p. 425–46. ISBN 0-06-065587-9. «Jewish-Christian Gospels» 
  • Lapham, Fred. An Introduction to the New Testament Apocrypha. Continuum International Publishing Group, 2003. ISBN 978-0-8264-6979-3. [Enllaç no actiu]
  • Lührmann, Dieter. Fragmente apokryph gewordener Evangelien: in griechischer und lateinischer Sprache (en alemany). Elwert, 2000. ISBN 978-3-374-02535-0. 
  • Lührmann, Dieter. Die Apokryph Gewordenen Evangelien: Studien Zu Neuen Texten Und Zu Neuen Fragen (en alemany). Brill, 2004. ISBN 978-90-04-12867-5. 
  • Luomanen, Petri. «Jewish Christian Gospels Recovered». A: Recovering Jewish Christian Sects and Gospels. Brill, 2012. ISBN 978-90-04-20971-8. 
  • MacDonald, Dennis R. Two Shipwrecked Gospels: The Logoi of Jesus and Papias's Exposition of Logia about the Lord. Society of Biblical Lit, 2012. ISBN 978-1-58983-691-4. 
  • Menzies, Allan. A Dictionary Of The Bible: Volume V: Supplement – Articles. Minerva Group, 2004, p. 338–43. ISBN 978-1-4102-1730-1. «Hebrews, Gospel according to the» 
  • Mimouni, Simon Claude. Le Judéo-christianisme ancien: Essais historiques (en francés). Les Éditions du Cerf, 1998. ISBN 978-2-204-05937-4. 
  • Nicholson, Edward W.B.. The Gospel according to the Hebrews : its fragments translated and annotated with a critical analysis of the external and internal evidence relating to it. C.K. Paul & Co., 1879. OCLC 603790634. 
  • Paget, James Carleton. Jews, Christians, and Jewish-Christians in Antiquity. Mohr Siebeck, 2010. ISBN 978-3-16-150312-2. 
  • Pick, Bernhard. Paralipomena: Remains of Gospels and Sayings of Christ. Open court Publishing, 1908, p. 1–18. OCLC 4428187. 
  • Schmidtke, Alfred. Neue Fragmente und Untersuchungen zu den judenchristlichen Evangelien (en alemany). J.C. Hinrichs, 1911. OCLC 30304268. 
  • Waitz, Hans. Neutestamentliche Apokryphen (en alemany). 2. J.C.B. Mohr, 1924, p. 10–55. OCLC 4581923. «Judenchristliche Evangelien»