Encavalcament (poesia)
En un vers, l'encavalcament o encavallament es produeix quan la pausa oral d'un vers no coincideix amb la pausa mètrica d'un punt, coma, etc.[1] Un exemple el podem trobar en aquest fragment[2] d'un poema de Josep Maria López-Picó:
- Tèbia i perfumada la nit talment com una
- beutat que deslligués la cabellera bruna
- damunt de sa nuesa... El seu esguard on mira
- rient i viva flama encén d'una guspira.
Si la mateixa oració ocupa versos sencers, es diu que és un encavallament suau, però si en el segon vers hi ha una pausa (coma o punt i coma), es tracta d'un encavallament abrupte.
Referències
- ↑ «Encavalcament (poesia)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Llibre de Llengua Catalana de 2n d'Eso La Galera. [Enllaç no actiu]
