Efecte Signor-Lipps

L'efecte Signor–Lipps pot fer que les extincions semblin més esteses del que realment són

L'efecte Signor–Lipps és un principi de la paleontologia proposat per Philip W. Signor i Jere H. Lipps, que estableix que donat que el registre fòssil dels organismes mai és complet, ni el primer ni el darrer organisme en un tàxon donat serà registrat com a fòssil.[1]

Un exemple famós n'és el del peix celacant, que es creia extint des del Cretaci i es va trobar viu l'any 1938.[2]

Referències

  1. ↑ Signor III, P. W. and Lipps, J. H. (1982) "Sampling bias, gradual extinction patterns, and catastrophes in the fossil record Arxivat 2008-11-19 a Wayback Machine.", in Geological implications of impacts of large asteroids and comets on the Earth (ed. L. T. Silver and P. H. Schultz), Geological Society of America Special Publication, vol. 190, pp. 291-296.
  2. ↑ Jewett, S.L. «http://www.washingtonpost.com/wp-srv/national/horizon/nov98/fishstory.htm "On the Trail of the Coelacanth, a Living Fossil». The Washington Post, 11-11-1998 [Consulta: 18 maig 2009].

Enllaços externs

  • Enchanted Learning glossary.
  • Hominid Evolution and the Signor-Lipps Effect Arxivat 2007-02-28 a Wayback Machine..
  • Steve C. Wang, Asst. Prof. of Statistics, Swartmore College.
  • Signal + Noise.