Edgar Faure
Biografia | |
---|---|
Naixement | 18 agost 1908 Besiers (França) |
Mort | 30 març 1988 (79 anys) 7è districte de París (França) |
Sepultura | cementiri de Passy |
Diputat al Parlament Europeu | |
Representa: Union for France (en) 17 juliol 1979 – 23 juliol 1984 Legislatura: I legislatura del Parlament Europeu Circumscripció electoral: França Electe a: Eleccions al Parlament Europeu de 1979 | |
Seient 18 de l'Acadèmia Francesa | |
8 juny 1978 – 30 març 1988 ← André François-Poncet – Michel Serres → | |
Diputat a l'Assemblea Nacional | |
3 abril 1978 – 28 setembre 1980 (elegit al Senat) ← Edgar Faure – Roland Vuillaume → Legislatura: sisena legislatura de la Cinquena República Francesa Circumscripció electoral: Doubs' 3rd constituency (en) | |
Diputat a l'Assemblea Nacional | |
2 abril 1973 – 2 abril 1978 ← Christian Genevard – Edgar Faure → Legislatura: cinquena legislatura de la Cinquena República Francesa Circumscripció electoral: Doubs' 3rd constituency (en) | |
President of the French National Assembly (en) | |
2 abril 1973 – 2 abril 1978 ← Achille Peretti – Jacques Chaban-Delmas → | |
Diputat a l'Assemblea Nacional | |
21 octubre 1969 – 6 agost 1972 (entrada al govern) ← Christian Genevard – Christian Genevard → Legislatura: quarta legislatura de la Cinquena República Francesa Circumscripció electoral: Doubs' 3rd constituency (en) | |
Diputat a l'Assemblea Nacional | |
11 juliol 1968 – 12 agost 1968 (entrada al govern) ← Louis Maillot – Christian Genevard → Legislatura: quarta legislatura de la Cinquena República Francesa Circumscripció electoral: Doubs' 3rd constituency (en) | |
Ministre d'Agricultura | |
7 abril 1967 – 10 juliol 1968 ← Edgar Faure – Robert Boulin → Membre del gabinet: Pompidou IV Cabinet (en) | |
Diputat a l'Assemblea Nacional | |
3 abril 1967 – 7 maig 1967 (entrada al govern) ← Louis Maillot – Louis Maillot → Legislatura: tercera legislatura de la Cinquena República Francesa Circumscripció electoral: Doubs' 3rd constituency (en) | |
Ministre d'Agricultura | |
8 gener 1966 – 1r abril 1967 ← Edgard Pisani – Edgar Faure → Membre del gabinet: Pompidou III cabinet (en) | |
Ministre d'Economia, Finances i Indústria de França | |
14 maig 1958 – 28 maig 1958 ← Pierre Pflimlin – Antoine Pinay → Membre del gabinet: Pierre Pflimlin Cabinet (en) | |
Ministre de l'Interior de França | |
1r desembre 1955 – 24 gener 1956 ← Maurice Bourgès-Maunoury – Jean Gilbert-Jules → Membre del gabinet: Edgar Faure administration (2) (en) | |
President del Consell de França | |
23 febrer 1955 – 23 gener 1956 ← Pierre Mendès-France – Guy Mollet → | |
Ministre d'Afers Exteriors de França | |
20 gener 1955 – 23 febrer 1955 ← Pierre Mendès-France – Antoine Pinay → Membre del gabinet: govern Pierre Mendès-France | |
Ministre d'Economia, Finances i Indústria de França | |
18 juny 1954 – 20 gener 1955 ← Edgar Faure – Robert Buron → Membre del gabinet: govern Pierre Mendès-France | |
Ministre d'Economia, Finances i Indústria de França | |
16 gener 1954 – 12 juny 1954 ← Edgar Faure – Edgar Faure → Membre del gabinet: Gouvernement Joseph Laniel II (fr) | |
Ministre d'Economia, Finances i Indústria de França | |
28 juny 1953 – 16 gener 1954 ← Maurice Bourgès-Maunoury – Edgar Faure → Membre del gabinet: Gouvernement Joseph Laniel I (fr) | |
President del Consell de França | |
20 gener 1952 – 28 febrer 1952 ← René Pleven – Antoine Pinay → | |
Ministre d'Economia, Finances i Indústria de França | |
20 gener 1952 – 28 febrer 1952 ← René Mayer – Antoine Pinay → Membre del gabinet: Edgar Faure administration (1) (en) | |
Ministre de Justícia de França | |
11 agost 1951 – 7 gener 1952 ← René Mayer – Léon Martinaud-Déplat → Membre del gabinet: Gouvernement René Pleven II (fr) | |
President mission du bicentenaire de la Révolution française et de la Déclaration des droits de l'homme et du citoyen (en) | |
1988 ← Michel Baroin – Jean-Noël Jeanneney → | |
Senador de França | |
Senador de la Comunitat Francesa | |
Dades personals | |
Formació | agregació de dret Henri IV high school in Béziers (en) Institut Nacional de les Llengües i Civilitzacions Orientals Lycée Voltaire |
Activitat | |
Lloc de treball | Estrasburg Brussel·les París |
Ocupació | polític, escriptor, historiador del dret, diplomàtic, advocat |
Partit | Reagrupament per la República Unió de Demòcrates per la República Partit Republicà Radical i Radical-Socialista |
Membre de | |
Obra | |
Localització dels arxius |
|
Família | |
Cònjuge | Lucie Faure (1931–) |
Premis
| |
Edgar Faure (Besiers, 1908 - París, 1988) fou un polític francès, historiador i escriptor.
Biografia
Va néixer a Béziers (Hérault) el 18 d'agost de 1908, i va morir a Paris el 30 de març de 1988 (enterrat al cementiri de Passy).
El seu pare era metge militar i la seva mare procedia d'una família de metges.[1] Degut a la mobilitat professional del seu pare va estudiar en diferents llocs, a les escoles de Verdun i Narbona i els instituts de Sailly i Paris. Va estudiar rus a l'Escola d'Idiomes Orientals i amb només 21 anys ja era advocat (el més jove de França).[1]
L'any 1931 amb 23 anys, es va casar amb Lucie Meyer, escriptora (va ser fundadora amb Raymond Aron de la revista La Nef) amb la que va tenir dos fills. En aquesta època va escriure diverses novel·les policíaques[2] amb els pseudònims Edgar Sanday i Ed Faure. També va compondre algunes peces musicals que ell mateix interpretava al piano.[1]
L'any 1979 entrà a l'Acadèmia Francesa
Professor de Dret a la Facultat de Dijon (1962)
Carrera política
Va tenir una carrera política particularment intensa. D'ideologia esquerrana, inicialment del Partit Radical-Socialista, i més tard amb posicions properes al gaullisme. Davant d'algunes crítiques pels seus canvis ideològics Faure va dir: "no és pas el penell el que gira, és el vent que canvia".[1] Va començar la seva activitat política a Alger l'any 1944, i l'any següent va substituir al procurador general francès al Tribunal militar internacional de Nuremberg.[3]
Al llarg de la seva carrera, ocupà diferents carteres ministerials (Pressupost, Justícia, Finances en quatre governs, Assumptes Exteriors, Agricultura, Assumptes Socials i Educació), tant a la IVª com a la V República. De 1973 a 1978 president de l'Assemblea Nacional, President del Consell de Ministres (1955-56), i alcalde de Port-Lesnay de 1947 a 1979 i l'any 1983, i de Pontarlier de 1971 a 1978.
Senador (membre del Grup de l'esquerra Democràtica) per Doubs des de 1980 fins a la seva mort.[4]
Diputat al Parlament Europeu 1979 i 1984 per UDF.
Notes
- La Llei d'orientació de l'ensenyament superior de l'any 1968 es coneix com a Llei Faure
- L'any 2007 es va crear a Paris el Premi de Literatura Política Edgar Faure[1][5]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Association Edgar Faure» (en francès). [Consulta: 9 març 2015].
- ↑ Sanday, Edgar. Monsieur Langois n'est pas toujours égal à lui même (en francès). 10-18. ISBN 2264010266.
- ↑ Granger, Bernard «Brillant, narcissique et mauvais jouer: le vrai Edgar Faure». Le Nouvel Observateur, 14-08-2014.
- ↑ [enllaç sense format] http://www.senat.fr
- ↑ «Edgar Faure» (en francès). Arxivat de l'original el 2015-04-29. [Consulta: 30 abril 2015].
Obres
- "Le Serpent et la Tortue". Les problemes de la Chine Populaire. Paris. Juillard 1957
- L'education nationale et la participation. Ed.Plon. 1968
- Le disgrâce de Turgot, 12 mais 1976. Paris: Ed. Plon 1982
- Ce que je crois. Paris: B. Grasset 1971
- Appendre à être. Paris: Fayard-Unesco 1972. Hi ha una traducció al castellà: Aprender a ser. Alianza Editorial 1996
- Le banqueroute de Law, 17 juillet 1720. Paris: Gallimard 1977
- Memories i Memoires 2. Paris Ed. Plon, anys 1982 i 1984
- Le messanger d'arc-en-ciel. Obra de ficció. 1987
Bibliografia
- Rodolphe Oppenheimer i Luc Corluer. Edgar Faure. Secrets d'Etat, secrets de famille. Editions Ramsay. 2014 ISBN 978-2812200342
- Yves Marek. Edgar Faure. L'optimiste. La Documentation française 2010. ISBN 978-2-11-007960-2
- Daniel Colard. Edgar Faure: ou, L'intelligence de la politique 1945-1975. J.Dullis, Paris 1975
- Jerôme Mairet. Edgar Faure: un homme, une histoire. J.Mairet 1992
- Raymond Krakovitch. Edgar Faure: Le virtuose de la politique. Economica, Paris 2006. ISBN 9782717851786
- Patrice Lestrohan. L'Edgar: biographie d'Edgar Faure (1908-1988). Le Cherche,midi, Paris 2007. ISBN 9782749105857
- Josep Pallach. La explosión educativa (personalidad entrevistada: Edgar Faure). Biblioteca Salvat de grandes temas;64. 1975
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: Pierre Mendès-France | President del Consell de França 1955-1956 | Succeït per: Guy Mollet |