David Julius

Infotaula de personaDavid Julius

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) David Jay Julius Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 novembre 1955 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Brighton Beach (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióInstitut de Tecnologia de Massachusetts
Universitat de Califòrnia a Berkeley
Abraham Lincoln High School Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiRandy Schekman Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFisiologia, bioquímica i neurociència Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióprofessor d'universitat, fisiòleg, bioquímic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUCSF Medical Center (en) Tradueix, catedràtic (1989–)
Universitat de Colúmbia, investigador postdoctoral (1984–1989)
Universitat de Califòrnia a San Francisco Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeHolly Ingraham (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

David Julius (Brighton Beach, Estats Units 1955) és un bioquímic nord-americà, considerat com el pioner en l'anàlisi molecular dels nociceptors. Va rebre el premi Nobel de la Fisiologia o Medicina el 2021 juntament amb Ardem Patapoutian.

Biografia

Va néixer el 1955 a la població de Brighton Beach, situada al barri de Brooklyn (Nova York, Estats Units) i es llicencià en biologia l'any 1977 per l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT). El 1984 es doctorà en bioquímica per la Universitat de Berkeley. Interessat per la docència, és professor de la Universitat de Califòrnia a San Francisco.

Així mateix és membre de nombroses acadèmies com l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units o l'Acadèmia Nacional de les Arts i les Ciències.

Recerca científica

Amb els seus estudis Julius va evidenciar l'existència d'una neurona sensorial, denominada nociceptor, que respondria a estímuls físics o químics la intensitat dels quals produeix dolor en l'ésser humà. Amb aquesta recerca donà suport al fet que la nocicepció és una modalitat sensorial específica i individual.

Els seus estudis han permès identificar el canal TRPV1 com a receptor neuronal d'estímuls nocius. Amb aquest canal és possible tractar dolors crònics, síndromes inflamatoris o els associats a l'artritis, el càncer o l'asma.

Al llarg de la seva carrera ha rebut nombrosos premis, entre els quals destaca el Premi Kerr d'investigació bàsica de la Societat Americana del Dolor (2006), el Premi Zülch d'investigació neuronal de la Societat Max Planck (2006), el Premio Edward Scolnick en neurociència del MIT (2007), el Premi Alden Spencer de neurociència de la Universitat de Colúmbia (2007), el Premi Julius Axelrod de la Societat de neurociència (2007) o el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica de 2010 al costat de Linda R. Watkins i Baruch Minke.

Enllaços externs

  • (castellà) Fundació Príncep d'Astúries, Premi d'Investigació i Ciència 2010 Arxivat 2010-06-26 a Wayback Machine.


  • Vegeu aquesta plantilla
1981: Alberto Sols  · 1982: Manuel Ballester  · 1983: Lluís Santaló  · 1984: Antonio García Bellido  · 1985: David Vázquez Martínez i Emilio Rosenblueth  · 1986: Antonio González  · 1987: Pablo Rudomín Zevnovaty i Jacinto Convit  · 1988: Manuel Cardona i Castro i Marcos Moshinsky  · 1989: Guido Münch  · 1990: Salvador Moncada i Santiago Grisolía  · 1991: Francisco Bolívar  · 1992: Federico García Moliner  · 1993: Amable Liñán  · 1994: Manuel Elkin Patarroyo  · 1995: Instituto Nacional de Biodiversidad de Costa Rica i Manuel Losada Villasante  · 1996: Valentí Fuster  · 1997: Equip Investigador del Jaciment arqueològic d'Atapuerca  · 1998: Pedro Etxenike i Emilio Méndez  · 1999: Ricardo Miledi i Enrique Moreno  · 2000: Luc Montagnier i Robert Gallo  · 2001: Jean Weissenbach, John Craig Venter, John Edward Sulston, Francis Collins i Hamilton Smith  · 2002: Lawrence Roberts, Robert Kahn, Vinton Cerf i Tim Berners-Lee  · 2003: Jane Goodall  · 2004: Judah Folkman, Tony Hunter, Joan Massagué, Bert Vogelstein i Robert Weinberg  · 2005: António Damásio  · 2006: Juan Ignacio Cirac  · 2007: Ginés Morata i Peter Lawrence  · 2008: Sumio Iijima, Shūji Nakamura, Robert Langer, George Whitesides i Tobin Marks  · 2009: Martin Cooper i Raymond Tomlinson  · 2010: David Julius, Linda Watkins i Baruch Minke  · 2011: Joseph Altman, Arturo Álvarez-Buylla i Giacomo Rizzolatti  · 2012: Gregory Winter i Richard A. Lerner  · 2013: Peter Higgs, François Englert i CERN  · 2014: Avelino Corma, Mark E. Davis i Galen D. Stucky  · 2015: Emmanuelle Charpentier i Jennifer Doudna  · 2016: Hugh Herr  · 2017: Rainer Weiss, Kip Thorne, Barry Barish i Observatori LIGO  · 2018: Svante Pääbo  · 2019: Joanne Chory i Sandra M. Díaz  · 2020: Yves Meyer, Ingrid Daubeches, Terence Tao i Emmanuel Candès
Registres d'autoritat
Bases d'informació