Criteris i classificació d'Anthonisen

La classificació d'Anthonisen[1] és una escala utilitzada en medicina per determinar l'ús d'antibiòtics en les exacerbacions agudes de la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC). Es basa en tres símptomes cardinals: dispnea, volum i purulència de l'esput.[2]

Criteris d'Anthonisen

Es basa en presència de tres signes clínics descrits com a "cardinals" de la MPOC, aquests signes són:

  • Increment de la dispnea
  • Increment del volum d'esput
  • Increment de la purulència d'esput

Classificació d'Anthonisen

Es fa d'acord a la presència d'un, dos o els tres símptomes cardinals esmentats.

Tipus Severitat Característica
I Severa Presència dels tres criteris.
II Moderada Presència de dos criteris.
III Lleu Presència d'un criteri.
més tos, sibilàncies, taquicàrdia, taquipnea, febre, etc.

Referències

  1. ↑ «Antibiotic therapy in exacerbations of chronic obstructive pulmonary disease.». Ann Intern Med, 106, 1987, pàg. 196-204.
  2. ↑ «Criterios de clasificación de Anthonisen en la EPOC» (en español), 29-11-2011. [Consulta: 16 febrer 2016].