Crespià
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| | |||||
| Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
| | |||||
| Província | província de Girona | ||||
| | |||||
| Comarca | Pla de l'Estany  | ||||
| Capital | Crespià | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 242 (2023) (21,23 hab./km²) | ||||
| Llars | 53 (1553) | ||||
| Gentilici | Crespianenc, crespianenca | ||||
| Idioma oficial | català | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 11,4 km² | ||||
| Banyat per | Fluvià | ||||
| Altitud | 138 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Francesc Xavier Quer i Bosch | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 17832 | ||||
| Fus horari | UTC+01:00 | ||||
| Codi INE | 17058 | ||||
| Codi IDESCAT | 170583 | ||||
| Lloc web | crespia.cat | ||||
Crespià és un municipi adscrit a la comarca del Pla de l'Estany, situat a la vora del riu Fluvià.
Geografia
- Llista de topònims de Crespià (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Crespià | 183 |
| Can Llavanera | 37 |
| Pedrinyà | 22 |
| Pompià | 7 |
| El Portell | 11 |
- Masos
- Can Nas de Gos 42° 11′ 30.82″ N, 2° 49′ 9.271″ E / 42.1918944°N,2.81924194°E / 42.1918944; 2.81924194[1]
- Orografia
- Puig de les Guardes 165,6 m.[2] 42° 11′ 43.92″ N, 2° 49′ 12.11″ E / 42.1955333°N,2.8200306°E / 42.1955333; 2.8200306[3]
- Puig de Batalla 155,4 m.[2] 42° 10′ 55.92″ N, 2° 48′ 23.81″ E / 42.1822000°N,2.8066139°E / 42.1822000; 2.8066139[4]
- Puig de Mas Riera 211,1 m.[2] 42° 12′ 1.271″ N, 2° 48′ 11.16″ E / 42.20035306°N,2.8031000°E / 42.20035306; 2.8031000[5] Compartit amb Cabanelles
Turisme
S'hi troben els jaciments d'Incarcal, un conjunt de jaciments paleontològics del Plistocè inferior que es troba a la pedrera d'Incarcal.[6] Són uns dels jaciments més importants de la península Ibèrica a causa de la gran quantitat de fòssils que s'hi han trobat i pel seu bon estat de conservació,[7] com per exemple els del Gran felí amb dents de sabre d'Incarcal.
A més de l'Església parroquial de Santa Eulàlia d'origen romànic hi ha dues esglésies especialment rellevants fora del nucli del poble: Sant Bartomeu de Portell, esgavellada, i Sant Miquel de la Roca, troglodita, en un cingle del Fluvià, en un abric natural. El camí que mena a la segona, que surt de la Plaça Major del poble cap a l'oest, passat per les restes de la primera.
Demografia
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Referències
- ↑ «Crespià». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
- ↑ «Crespià». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Crespià». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Crespià». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Jaciment d'Incarcal, Ajuntament de Crespià. Llocs d'interès
- ↑ «Els resultats arqueològics de Crespià es recullen per primer cop en un llibre». Arxivat de l'original el 2011-10-04. [Consulta: 4 gener 2011].
Enllaços externs
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
Municipis del Pla de l'Estany | |
|---|---|
Banyoles · Camós · Cornellà del Terri · Crespià · Esponellà · Fontcoberta · Palol de Revardit · Porqueres · Sant Miquel de Campmajor · Serinyà · Vilademuls |
