Corrado Segre

Infotaula de personaCorrado Segre

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 agost 1863 Modifica el valor a Wikidata
Saluzzo (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 maig 1924 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Torí (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Torí Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaStudio sulle quadriche in uno spazio lineare ad n dimensioni ed applicazioni alla geometria della retta e specialmente delle sue serie quadratiche  (1883 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiEnrico D'Ovidio Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballGeometria diferencial Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Torí Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Accademia Nazionale dei Lincei (1901–)
Acadèmia de les Ciències de Torí (1889–) Modifica el valor a Wikidata
Influències
Felix Klein
Obra
Obres destacables
  • incrustació de Segre
  • superfície de Segre
  • Cúbica de Segre
  • Classificació de Segre
  • Invariant de Zeuthen-Segre Modifica el valor a Wikidata
Estudiant doctoralBeppo Levi, Francesco Severi, Beniamino Segre, Gino Fano, Giovanni Giambelli (en) Tradueix, Alessandro Terracini i Eugenio Togliatti Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeOlga Michelli
ParesAbramo Segre i Estella De Benedetti
ParentsBeniamino Segre (nebot) Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (1884)  Premi de Matemàtiques de l'Accademia dei XL Modifica el valor a Wikidata

Corrado Segre (Saluzzo, 20 d'agost de 1863 - Torí, 18 de maig de 1924) va ser un matemàtic italià que va ser un dels creadors de l'escola italiana de geometria algebraica.

Vida i obra

Fill d'una família jueva benestant, Segre va fer els estudis secundaris al Istituto Tecnico Sommeiller de Torí, on va tenir com a professor de matemàtiques Giuseppe Bruno.[1] El 1879, contra l'opinió del seu pare que volia que fos enginyer, va començar els estudis universitaris de matemàtiques a la universitat de Torí en la qual es va doctorar el 1883 amb una tesi, dirigida per Enrico D'Ovidio, en la que proposava estudiar la geometria projectiva hiperespacial basant-se en l'àlgebra lineal.[2]

Els anys següents va ser assistent de D'Ovidio, fins que el 1888 va obtenir per oposició la càtedra de geometria avançada de la universitat de Torí,[3] càrrec que va mantenir fins a la seva mort el 1924.[4] A part de la seva tasca de catedràtic, va donar classes a la Scuola di Magisterio de la qual en va ser el director des de 1916. També va ser degà de la facultat de ciències els períodes 1909-1910 i 1915-1916 i director de la biblioteca de matemàtiques des del 1907.[1]

Els anys més productius de les seves recerques en geometria algebraica van ser entre 1891 i 1912.[5] Des del començament d'aquesta època, ja va destacar que el seu mètode, al contrari dels de Riemann i de Brill-Noether, serà purament geomètric, iniciant així una tradició que esdevindrà l'escola de geometria algebraica italiana.[6] Els seus manuscrits, conservats a la biblioteca de la universitat de Torí, ofereixen un viu testimoni del naixement d'aquesta escola i dels seus contactes internacionals.[7]

A partir de 1886, va ser el difusor a Itàlia del programa d'Erlangen que Felix Klein havia establert el 1879 i que Segre va ordenar traduir a l'italià. De totes maneres, Segre es va separar del seu punt de vista estrictament projectiu, per passar a analitzar les propietats invariants sota transformacions biracionals.[8]

Segre va destacar, a més, pel seu paper de mestre, docent i impulsor de les carreres de molts joves matemàtics, estimulant-los a no ser esclaus del mètode, a no especialitzar-se excessivament, a mantenir contactes internacionals, etc.[9]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Giacardi, 2014, p. 166.
  2. ↑ Casnati et al., 2016, p. 5.
  3. ↑ Casnati et al., 2016, p. 7.
  4. ↑ Chang, 2011, p. 298.
  5. ↑ Giacardi, 2011, p. 107.
  6. ↑ Ciliberto i Fontanari, 2014, p. 177.
  7. ↑ Giacardi, 2011, p. 106.
  8. ↑ Casnati et al., 2016, p. 8.
  9. ↑ Giacardi, 2014, p. 169.

Bibliografia

  • Casnati, Gianfranco; Conte, Alberto; Gatto, Letterio; Giacardi, Livia; Marchisio, Marina; Verra, Alessandro (eds.). From Classical to Modern Algebraic Geometry: Corrado Segre's Mastership and Legacy (en (anglès)). Birkhäuser, 2016. ISBN 978-3-319-32992-5. 
  • Chang, Sooyoung. Academic Genealogy of Mathematicians (en (anglès)). World Scientific, 2011. ISBN 978-981-4282-29-1. 
  • Ciliberto, Ciro; Fontanari, Claudio «Corrado Segre and the courses on higher geometry in Italy» (en (anglès)). Lettera Matematica, Vol. 1, Num. 4, 2014, pàg. 177-178. DOI: 10.1007/s40329-014-0030-8. ISSN: 2281-6917.
  • Giacardi, Livia «Corrado Segre maestro a Torino. La nascita della scuola italiana di geometria algebrica» (en (italià)). Annali di Historia delle Università Italiane, Vol. 5, 2001, pàg. 139-163. ISSN: 1127-8250.
  • Giacardi, Livia. «Testimonianze sulla Scuola italiana di geometria algebrica nei fondi manoscritti della biblioteca "Giuseppe Peano" di Torino». A: Silvano Montaldo, Paola Novaria. Gli archivi della scienza. L'Università di Torino e altri casi italiani (en (italià)). Franco Angeli, 2011, p. 105-119. 
  • Giacardi, Livia «Corrado Segre. A life dedicated to training young researchers» (en (anglès)). Lettera Matematica, Vol. 1, Num. 4, 2014, pàg. 165-171. DOI: 10.1007/s40329-014-0027-3. ISSN: 2281-6917.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Corrado Segre
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Corrado Segre» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Speziali, Pierre. «Segre, Corrado». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 7 novembre 2018]. (anglès)
Registres d'autoritat
Bases d'informació