Catàstrofe geològica

Una catàstrofe geològica' és alguna de les condicions geològiques adverses susceptibles de causar danys o pèrdues personals i/o materials. Aquestes condicions de perillositat es poden definir com fenòmens immediats i fenòmens lents:

Els fenòmens immediats inclouen:

• Allaus (neu, roca o neu i aire) i els seus
• Terratrèmols i fenòmens associats com tsunamis
• Incendis forestals (especialment a les àrees mediterrànies) causant desforestacions
• Tempestes magnètiques^[1]
• Esllavissades (Desplaçament lateral de materials o de vessant)
• Colades de fang (un flux semblant a una allau de fang de materials fins o humits, semblant a les esllavissades)
• Fluxos piroclàstics
• Despreniments, esllavissades de roca, (allaus de roques) i Debris flows
• Torrents (flash floods, rapid floods)
• Erupcions volcàniques, lahars i caiguda de cendres

Els fenòmens graduals o lents inclouen:

• Cons de dejecció (p.e. a la sortida dels congostos o valls tributàries)
• Evolució de calderes (volcans)
• Assentaments del terreny causats per la consolidació de sòls compressibles o pel col·lapse de sòls (vegeu també compactació)
• Subsidències del terreny i dolines
• Liqüefacció (assentaments del terreny en àrees de sorra/llims saturades durant un terratrèmol)
• Migració de dunes de sorra
• Erosió de costa i torrents
• Surgències termals

Algunes vegades els riscos són instigats per l'ésser humà degut als assentaments o construccions en llocs on no s'ha tingut en compte totes aquestes condicions.

Evolució dels riscos geològics i mitigació

Els riscos geològics són avaluats típicament per geòlegs i enginyers geòlegs que estan educats i entrenats per interpretar el terreny i els processos que s'hi donen, interacció terreny-estructura i mitigació dels riscos geològics. Habitualment aquests riscos són analitzats per institucions públiques com l'Institut Geològic de Catalunya a la seria de cartografia de riscos geològics.^[2]

Les mesures de mitigació més habituals poden ser:

• Recol·locació de les infraestructures
• L'estabilització del vessant. Es pot mitigar el risc d'esllavissada construint murs de contenció, els quals poden usar tècniques com murs pantalla, ancoratges, etc.
• La costa i les riberes es protegeixen mitjançant esculleres.
• Les qualitats del sòl o les roques poden ser millorats amb mètodes com la compactació dinàmica, injecció de formigó i estabilització mecànica del terreny.
• Altres mètodes de mitigació poden ser fonamentacions profundes, Túnels, sistemes de drenatges subterrani, etc.

Les mesures de planificació inclouen la regulació, prohibint l'edificació en zones susceptibles a patir riscos geològics, el reglament d'edificació, etc.

Vegeu també

• Enginyeria antisísmica

Referències