|
Nieto, Herreros i Aspar al Jarama el 1986 |
Tipus | campionat del món de motociclisme |
---|
Esport | motociclisme de velocitat |
---|
Organitzador | FIM |
---|
Localització i Dates |
---|
Número d'edició | 38 (1986) |
---|
|
|
|
|
|
|
La temporada de 1986 del Campionat del món de motociclisme fou la 38a edició d'aquest campionat, organitzat per la FIM. Fou el segon campionat guanyat per Eddie Lawson amb Yamaha. Freddie Spencer, vigent campió, va patir la Síndrome del túnel carpià i pràcticament estigué inèdit durant la temporada. Wayne Gardner es posicionava com a pilot principal d'Honda obtenint el subcampionat, mentre que Randy Mamola quedava tercer amb el nou equip de Kenny Roberts.
En 250cc, Carlos Lavado amb Yamaha guanyava el seu segon títol, quedant per davant de Sito Pons, qui obtenia la millor classificació en aquesta categoria per a un pilot català fins aquell moment. En 125cc domini de les italianes Garelli, amb el primer títol de Luca Cadalora. En 80cc domini de les Derbi, amb el primer campionat pel valencià Jorge Martínez "Aspar".
Grans Premis
Sistema de puntuació
Barem de puntuació de 1969 a 1987:
Posició | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
Punts | 15 | 12 | 10 | 8 | 6 | 5 | 4 | 3 | 2 | 1 |
500 cc
250 cc
Posició | Pilot | Equip | Moto | Punts | Victòries | Poles | V.Ràp. |
1 | Carlos Lavado | HB Venemotos-Yamaha | YZR250 | 114 | 6 | 7 | 3 |
2 | Sito Pons | Campsa-Honda | NSR250 | 108 | 2 | | 2 |
3 | Dominique Sarron | Rothmans-Honda | NSR250 | 72 | 1 | | 1 |
4 | Anton Mang | Rothmans-Honda | NSR250 | 65 | 1 | | 1 |
5 | Jean-François Baldé | Katayama-Honda | NSR250 | 63 | | | |
6 | Martin Wimmer | Marlboro-Yamaha | YZR250 | 56 | | 4 | 3 |
7 | Jacques Cornu | Parisienne-Elf-Honda | RS250 | 32 | | | |
8 | Fausto Ricci | MC Bielle Roventi-Honda | NSR250 | 30 | | | |
9 | Tadahiko Taira | Marlboro-Yamaha | YZR250 | 28 | 1 | | |
10 | Donnie McLeod | Silverstone-Armstrong | CF250 | 27 | | | |
11 | Pierre Bolle | | | 21 | | | |
12 | Carles Cardús | Campsa-Honda | | 17 | | | |
13 | Stéphane Mertens | | | 14 | | | |
14 | Virginio Ferrari | Total-Honda | | 14 | | | |
15 | Maurizio Vitali | | | 12 | | | |
16 | Reinhold Roth | HB-Honda | | 10 | | | |
17 | Alan Carter | | | 9 | | | |
18 | Jean Michel Mattioli | | | 9 | | | |
19 | Manfred Herweh | Aprilia-Rotax | | 7 | | | |
20 | Jean Foray | | | 7 | | | |
21 | Niall Mackenzie | Armstrong-Rotax | CF250 | 4 | | | |
22 | Siegfried Minich | | | 4 | | | |
23 | Massimo Matteoni | | | 2 | | | |
24 | Hans Lindner | | | 1 | | | |
125 cc
Posició | Pilot | Moto | Punts | Victòries |
1 | Luca Cadalora | Garelli | 122 | 4 |
2 | Fausto Gresini | Garelli | 114 | 4 |
3 | Domenico Brigaglia | MBA | 80 | 1 |
4 | August Auinger | Bartol | 60 | 2 |
5 | Ezio Gianola | MBA | 57 | 0 |
6 | Bruno Kneubühler | LCR | 54 | 0 |
7 | Lucio Pietroniro | MBA | 37 | 0 |
8 | Pier Paolo Bianchi | Seel | 34 | 0 |
9 | Johnny Wickström | Tunturi | 33 | 0 |
10 | Willy Pérez | Zanella | 26 | 0 |
11 | Olivier Liégeois | | 21 | |
12 | Thierry Feuz | | 19 | |
13 | Ángel Nieto | | 15 | |
14 | Paolo Casoli | | 14 | |
15 | Gastone Grassetti | | 9 | |
16 | Jussi Hautaniemi | | 8 | |
17 | Adi Stadler | | 6 | |
18 | Alfred Waibel | | 5 | |
19 | Hakan Olsson | | 5 | |
20 | Andrés Sánchez-Marín | | 3 | |
21 | Mike Leitner | | 2 | |
22 | Esa Kytölä | | 2 | |
80 cc
Referències
- Büla, Maurice; Schertenleib, Jean-Claude. Continental Circus 1949–2000 (en anglès, francès i alemany). Chronosports S.A., 2001. ISBN 2-940125-32-5.
- «The Official MotoGP website» (en anglès). Arxivat de l'original el 18/9/2012. [Consulta: 6 juliol 2010].