Campionat d'Espanya de trial 1972
 |
| La Bultaco Sherpa T experimental que pilotá Ignasi Bultó el 1972 |
← 1971 
1973 →
La temporada de 1972 del Campionat d'Espanya de trial fou la 5a edició d'aquest campionat, organitzat per la RFME. El calendari oficial constava de 7 proves puntuables. 3 de les proves programades es disputaren als Països Catalans: Trial de Reis (la primera, 9 de gener), València[N 1] i Trial de Primavera[1] (19 de març).
Classificació final
| Posició | Pilot | Motocicleta | Punts |
|---|---|---|---|
| 1 |  Ignasi Bultó | Bultaco | 54 |
| 2 | Quico Payà | OSSA | 49 |
| 3 | Joan Bordas | Montesa | 36 |
| 4 | Ramon Tresserras | Bultaco | 34 |
| 5 | Jaume Marquès | Bultaco | 31 |
| 6 | Jordi Rabasa | Montesa | 27 |
| 7 | Randy Muñoz | Bultaco | 25 |
| 8 | Pere Taulé | Bultaco | 25 |
| 9 | Pere Pi | Montesa | 21 |
| 10 | Miquel Blanch | Bultaco | 21 |
Notes
- ↑ Les referències consultades assenyalen com a lloc de celebració només la província de València.
Referències
- ↑ «Muñoz, vencedor del VIII Trial de Primavera» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 22-03-1972. [Consulta: 17 març 2013].
- ↑ «Spain - 1972» (en anglès). trialonline.org. [Consulta: 6 agost 2020].
- ↑ Pi, Pere. «Resultats oficials dels tres primers classificats de tots els Campionats d'Espanya de trial. Resultats facilitats per la RFME». A: No tinc 200 anys. Les vivències de Pere Pi. Barcelona: Autoeditat (Service Point), juliol 2012, p. 129. ISBN 9788461590353.
Edicions del Campionat d'Espanya de trial | |
|---|---|
| Masculí | 1968 • 1969 • 1970 • 1971 • 1972 • 1973 • 1974 • 1975 • 1976 • 1977 • 1978 • 1979 • 1980 • 1981 • 1982 • 1983 • 1984 • 1985 • 1986 • 1987 • 1988 • 1989 • 1990 • 1991 • 1992 • 1993 • 1994 • 1995 • 1996 • 1997 • 1998 • 1999 • 2000 • 2001 • 2002 • 2003 • 2004 • 2005 • 2006 • 2007 • 2008 • 2009 • 2010 • 2011 • 2012 • 2013 • 2014 • 2015 • 2016 • 2017 • 2018 • 2019 • 2020 • 2021 • 2022 • 2023 |
