Bruce Dern

Infotaula de personaBruce Dern

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 juny 1936 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Chicago (Illinois) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Pennsilvània
Choate Rosemary Hall Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor, actor de cinema, guionista, actor de televisió Modifica el valor a Wikidata
Activitat1960 Modifica el valor a Wikidata –
GènereWestern Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeDiane Ladd (1960–1969) Modifica el valor a Wikidata
FillsLaura Dern Modifica el valor a Wikidata
ParesJohn Dern (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i Jean Macleish (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParentsGeorge Dern (avi) Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0001136 Allocine: 4979 Rottentomatoes: celebrity/bruce_dern Allmovie: p18703 TCM: 48988 TV.com: people/bruce-dern IBDB: 37898 TMDB.org: 6905
Musicbrainz: e8862ac5-b442-4a8d-91e7-dfe5569b0d49 Discogs: 893538 Modifica el valor a Wikidata

Bruce Dern (Chicago, 4 de juny de 1936) és un actor estatunidenc[1] dues vegades nominat a l'Oscar[2] i pare de la també actriu Laura Dern.

Biografia

Dern va néixer a Chicago, fill de John Dern i Jean (MacLeish). El seu avi patern va ser George Dern, un candidat a governador de Utah, mentre que el seu oncle va ser el poeta Archibald MacLeish. Els seus padrins van ser els coneguts polítics Adlai Stevenson i Eleanor Roosevelt. Dern va estudiar en el New Trier Township High School East, Winnetka, Illinois.

Una de les seves pel·lícules més destacables va ser el seu paper en la pel·lícula de Sydney Pollack Danseu, danseu maleïts, el 1969. Després arribarien papers com en Els cowboys (1972) i al costat de Jack Nicholson en El rei de Marvin Gardens. Dern s'ha caracteritzat per papers de caràcter i s'ha guanyat una reputació en papers inestables o de dolent. Un dels seus papers més coneguts és el de Freeman Lowell, en la pel·lícula de ciència-ficció Naus silencioses (1972), però també té altres papers coneguts, com el de Tom Buchanan en El gran Gatsby i el del capità Bob Hyde en El retorn, pel qual va rebre una nominació als Oscar.

Dern va ser guardonat amb el premi al millor actor en el Festival de Canes de 2013 pel seu treball en la pel·lícula Nebraska.[3] També va ser nominat el 2014 a l'Oscar al millor actor per Nebraska.[4]

Filmografia

Filmografia:[5]

  • The Crimebusters (Crimebusters) (1961), de Boris Sagal.
  • Marnie (1964), d'Alfred Hitchcock.
  • Hush… Hush, Sweet Charlotte (Hush... Hush, Sweet Charlotte) (1964), de Robert Aldrich.
  • Els àngels de l'infern (The Wild Angels) (1966), de Roger Corman.
  • L'oest boig (Waterhole #3) (1967), de William A. Graham.
  • La matança del dia de Sant Valentín (The St. Valentine's Day Massacre) (1967), de Roger Corman.
  • The War Wagon (1967), de Burt Kennedy.
  • Pengem-los ben amunt (Hang 'Em High) (1967), de Ted Post.
  • El viatge (The Trip) (1967), de Roger Corman.
  • Camí de la bogeria (Psych-Out) (1968), de Richard Rush.
  • El més valent entre mil (Will Penny) (1968), de Tom Gries.
  • Número u (Number One) (1969), de Tom Gries.
  • També un xèrif necessita ajuda (Support Your Local Sheriff!) (1969), de Burt Kennedy.
  • La fortalesa (Castle Keep) (1969), de Sydney Pollack.
  • They Shoot Horses, Don't They? (1969), de Sydney Pollack.
  • Rutes de Violència (The Rebel Rousers) (1970), de Martin B. Cohen.
  • Maleïda mare (Bloody Mama) (1970), de Roger Corman.
  • Sense mirar enrere (Drive, He Said) (1971), de Jack Nicholson.
  • Naus silencioses (Silent Running) (1972), de Douglas Trumbull.
  • Smile (1972) de Michael Ritchie
  • El rei de Marvin Gardens (The King of Marvin Gardens) (1972), de Bob Rafelson.
  • Els cowboys (The Cowboys) (1972), de Mark Rydell.
  • El gran Gatsby (The Great Gatsby) (1974), de Jack Clayton.
  • Els justiciers de l'Oest (Posse) (1975), de Kirk Douglas.
  • Folies bourgeoises (1976), de Claude Chabrol
  • Family Plot, la trama (1976), d'Alfred Hitchcock.
  • Black Sunday (1977), de John Frankenheimer.
  • Tornar a casa (Coming Home) (1978), de Hal Ashby.
  • El conductor (Driver) (1979), de Walter Hill.
  • Quan vam ser campions (That Championship Season) (1982), de Jason Miller.
  • Mà d'or (The Big Town) (1987), de Ben Bolt.
  • Mil nou-cents seixanta-nou (1969) (1988), d'Ernest Thompson.
  • No mataràs... al veí (The 'burbs) (1989), de Joe Dante.
  • The court-Martial of Jackie Robinson (1990), de Larry Peerce.
  • Sentència oblidada (Carolina Skeletons) (1991), de John Erman.
  • El cop perfecte (Diggstown) (1992), de Michael Ritchie.
  • Cazarrecompensas (It's Nothing Personal) (1993), de Bradford Maig
  • La venjança de l'home mort (Dead Man's Revenge) (1994), d'Alan J. Levi.
  • Amelia Earhart, el vol final (Amelia Earhart: The Final Flight) (1994), de Yves Simoneau.
  • La llegenda de Wild Bill (Wild Bill) (1995), de Walter Hill.
  • A baix el periscopi (Down Periscope) (1996), de David S. Ward.
  • Mulholland Falls (1996), de Lee Tamahori
  • L'últim home (Last Man Standing) (1996), de Walter Hill.
  • Big Guns Talk: The Story of the Western (1997), de Len Morris.
  • El col·leccionista de nines (Perfect Prey) (1998), d'Howard McCain.
  • Petits Guerrers (Small Soldiers) (1998), de Joe Dante.
  • Cop a traïció (If... Dog... Rabbit...) (1999), de Matthew Modine.
  • The Haunting (La casa infernal) (The Haunting) (1999), de Jan de Bont.
  • Premonicions (Hard Time: The Premonition) (1999), de David S. Cass Sr..
  • Tots els cavalls bonics (All the Pretty Horses) (2000), de Billy Bob Thornton.
  • Última sospita (The Glass House) (2001), de Daniel Sackheim.
  • Anònims (Masked and Anonymous) (2003), de Larry Charles.
  • Monster (2003), de Patty Jenkins.
  • The Hard Easy (2005), de Ari Ryan.
  • Down in the Valley (2005), de David Jacobson.
  • The Cake Eaters (2007)
  • Inside Out (2011)
  • Django desencadenat (2012), de Quentin Tarantino.
  • Nebraska (2013)
  • The Hateful Eight (2015)
  • L'escàndol Ted Kennedy (2017)[6]

Premis i nominacions

Premis Oscar

Any Categoria Pel·lícula Resultat
1978 Millor actor secundari Coming Home Nominat
2013 Millor actor Nebraska Nominat

Premi Globus d'Or

Any Categoria Pel·lícula Resultat
1974 Millor actor secundari El gran Gatsby Nominat
1978 Millor actor secundari Coming Home Nominat
2013 Millor actor dramàtic Nebraska Nominat

Premis BAFTA

Any Categoria Pel·lícula Resultat
2013 Millor actor Nebraska Nominat

Premis Emmy

Any Categoria Pel·lícula Resultat
2006 Millor actor convidat en sèrie dramàtica Big Love Nominat

Festival de Canes

Any Categoria Pel·lícula Resultat
2013 Millor actor Nebraska Guanyador

Festival de Berlín

Any Categoria Pel·lícula Resultat
2013 Millor actor That Championship Season Guanyador

Referències

  1. ↑ «biografia de Bruce Dern». The New York Times.
  2. ↑ «Bruce Dern, premis». The New York Times.
  3. ↑ «Bruce Dern, premio al mejor actor en Cannes por 'Nebraska'». Arxivat de l'original el 2013-10-04. [Consulta: 22 agost 2015].
  4. ↑ ‘Gravity’ y ‘La gran estafa americana’, favoritas para los Oscar 2014
  5. ↑ «filmografia de Bruce Dern». The New York Times.
  6. ↑ «"L'escàndol Ted Kennedy", a "La gran pel·lícula"». CCMA.cat, 04-01-2021. [Consulta: 11 gener 2021].
  • Vegeu aquesta plantilla
Premi a la millor interpretació masculina del Festival de Canes
1946–1975
1976–2000
2001–present
  • Vegeu aquesta plantilla
1956–1975
1976–2000
2001–2020
  • Benicio del Toro (2001)
  • Jacques Gamblin (2002)
  • Sam Rockwell (2003)
  • Daniel Hendler (2004)
  • Lou Taylor Pucci (2005)
  • Moritz Bleibtreu (2006)
  • Julio Chávez (2007)
  • Reza Naji (2008)
  • Sotigui Kouyaté (2009)
  • Grigoriy Dobrygin / Sergei Puskepalis (2010)
  • Shahab Hosseini / Babak Karimi / Payman Maadi / Ali-Asghar Shahbazi (2011)
  • Mikkel Følsgaard (2012)
  • Nazif Mujić (2013)
  • Liao Fan (2014)
  • Tom Courtenay (2015)
  • Majd Mastoura (2016)
  • Georg Friedrich (2017)
  • Anthony Bajon (2018)
  • Wang Jingchun (2019)
  • Elio Germano (2020)
  • Vegeu aquesta plantilla
Premi del National Board of Review al millor actor
Registres d'autoritat