Banu Quraydha
  | |
| Tipus | tribu |
|---|---|
Campanyes de Mahoma | |
|---|---|
Conflictes entre els musulmans i els quraixites | |
Waddan o Al-Abwà - Buwat - Al-Uixayra - Safwan - Badr - Banu Salim (o Sulaym) - As-Suwayq - Dhu-Amr - Bahran - Úhud - Hamrà al-Àssad - Badr - Dàwmat al-Jàndal - Banu l-Mústaliq - Al-Khàndaq o el Fossat (Medina) - Banu Lihyan - Campanya de Dhu-Qurd - Tractat d'al-Hudaybiyya - Dhat ar-Riqà - Campanya d'Úmrat al-Qudà - La Meca | |
Conflictes entre musulmans i jueus | |
Conflictes entre musulmans i romans | |
Muta | |
Expansió àrab | |
Hunayn - Awtas - Taïf - Hawazin - Tabuk | |
Els Banu Quraydha[nota 1] (àrab: بنو قريظة, Banū Qurayẓa) foren una de les tres principals tribus jueves de Yàthrib (Medina) que posseïa les terres al sud-est de l'oasi. Les fonts no conclouen si els Banu Quraydha eren ètnicaments jueus o àrabs conversos,[1] però es van establir a l'oasi i amb els Nadir van dominar políticament als àrabs locals. Van perdre l'hegemonia quan van arribar els Aws i els Banu Khàzraj des del Iemen.[2] Els quraydha van donar suport als Aws a la batalla de Buath en 617. El 622 a l'inici de l'hègira foren hostils als musulmans i sembla que van signar un conveni pel qual els jueus no donarien suport a cap enemic de Mahoma. Quan Medina fou assetjada en 627 els quraydha foren sospitosos al Profeta i quan els assetjants es van retirar els quraydha foren atacats pels musulmans, i la seva fortalesa assetjada pel profeta Mahoma tot deixant-los sense aigua. Quan van rendir-se, Muhàmmad ordenà al seu cosí Alí i al seu oncle Hamza ibn Abd-al-Múttalib de massacrar-los amb les mans lligades darrere del coll; els seus cossos foren llençats en un fossat. Els executors miraven si els nois tenien pèl al pubis, si en tenien, els consideraven homes i els executaven. El nombre d'homes morts aquell dia se situa entre els 600 i els 900.[3] Totes les seves pertinences se les van quedar els musulmans, incloent-hi 1.500 espases i escuts, 300 cotes de malla i 200 llances, que els Banu Qurayza guardaven en la seva fortalesa per la seva venda o lloguer.[4] Les dones i els nens foren venuts com a esclaus; entre aquestes, Mahoma es va quedar una noia de disset anys força atractiva que es deia Rayhana, els germans, pare i marit de la qual Mahoma havia fet executar. Rayhana no va acceptar pas convertir-se a l'islam ni casar-se amb el Profeta. Per això, va quedar-se a casa seva com a esclava sexual fins que ell va morir, aleshores li fou prohibit tornar-se a casar.[cal citació] Notes
Referències
Bibliografia
|
