Astroturfing

Astroturfing és la pràctica d'emmascarar els patrocinadors d'un missatge o organització (p. ex., polític, anunciant, relacions públiques o religioses) per fer que una iniciativa, campanya o projecte sembli que s'ha iniciat des de la societat civil, els moviments socials, de base o comunitaris.

És una pràctica que intenta donar credibilitat als projectes i missatges emesos, però sense fer pública l'organització que hi ha al darrere, ni la connexió financera entre aquesta i el grup que inicia la campanya.

Etimologia

El terme astroturfing és derivat de AstroTurf, una marca de gespa sintètica dissenyada perquè sembli gespa natural, que en anglès es diu "grassroots", terme que es fa servir per a definir moviments socials iniciats des de la societat civil, de manera més o menys espontània. L'ús del concepte astroturfing, aleshores, es fa servir per indicar el moviment ciutadà o social no és pas espontani, sinó que hi ha una campanya orquestrada darrere del projecte, que té la intenció que aquest sembli "natural" i no "artificial" (induït pels interessos dels promotors de la campanya)

El terme "astroturfing" va ser mencionat per primera vegada el 1985 pel llavors senador Lloyd Bentsen (D-Texas) quan va dir: "una persona de Texas coneix la diferència entre la gespa natural (grassroots) i l'AstroTurf... i això és una muntanya de correus "creats".[1][2] Bentsen va descriure una "muntanya de cartes i cartes" enviada a la seva oficina per promoure interessos en la indústria d'assegurances.[3]

Definició

En ciència política, és definit com el procés de buscar una victòria electoral que ajuda als polítics a trobar i mobilitzar un públic que simpatitzi amb les seves idees. Es fa servir per a crear idees de consens on no n'hi ha prèviament.[4][5]

Astroturfing és la creació, promoció i difusió de falsos moviments socials que tenen com a objectiu influenciar l'opinió pública i típicament són finançats per empreses o entitats governamentals amb l'objectiu de crear un estat d'opinió sobre un tema particular.[6]

A Internet, els astroturfers sovint fan servir una identitat falsa. Sovint, un mateix individu opera com diverses persones per a donar la impressió que hi ha un suport generalitzat a les opinions del seu client.[7]

Alguns estudis suggereixen que l'astroturfing pot alterar punts de vista de l'opinió pública i crear prou dubte per inhibir l'acció política.[8] En el primer estudi sistemàtic de astroturfing fet als Estats Units, el professor d'Oxford Philip N. Howard va argumentar que internet feia molt més fàcil per als lobbys i moviments polítics activar petits grups de ciutadans amb l'objectiu que tinguin una exagerada importància en el debat polític públic.[9]

Referències

  1. ↑ Kolivos, Eugenia, and Anna Kuperman. "Web Of Lies -- Legal Implications Of Astroturfing." Keeping Good Companies (14447614) 64.1 (2012): 38-41. Business Source Complete. Web. 10 Nov. 2012.
  2. ↑ Rosemarie Ostler. Slinging Mud: Rude Nicknames, Scurrilous Slogans, and Insulting Slang from Two Centuries of American Politics. Penguin, 6 setembre 2011, p. 141–. ISBN 978-1-101-54413-6 [Consulta: 9 novembre 2012]. 
  3. ↑ Wade, Alex «Good and bad reviews: The ethical debate over 'astroturfing'». The Guardian [Londres], 09-01-2011 [Consulta: 18 novembre 2012].
  4. ↑ Howard, Philip N. «Digitizing the Social Contract: Producing American Political Culture in the Age of New Media». The Communication Review, 6, 3, 2003, pàg. 213–45. DOI: 10.1080/10714420390226270.
  5. ↑ Howard, Philip N. New Media Campaigns and the Managed Citizen. Nova York, NY: Cambridge University Press, 2005, p. 93, 144. ISBN 9780521612272. 
  6. ↑ Cho, Charles H.; Martens, Martin L.; Kim, Hakkyun; Rodrigue, Michelle «Astroturfing Global Warming: It Isn't Always Greener on the Other Side of the Fence». Journal of Business Ethics, 104, 4, 2011, pàg. 571–587. DOI: 10.1007/s10551-011-0950-6. ISSN: 0167-4544.
  7. ↑ Cory Doctorow, "HBGary's high-volume astroturfing technology and the Feds who requested it", boingboing, February 18, 2011
  8. ↑ Thomas P. Lyon and John W. Maxwell, "Astroturf: Interest Group Lobbying and Corporate Strategy", 'Journal of Economics & Management Strategy', October 13th, 2004
  9. ↑ Howard, Philip N. New Media Campaigns and the Managed Citizen. Nova York, NY: Cambridge University Press, 2005, p. 93, 144. ISBN 9780521612272. 

Bibliografia

  • Edward T. Walker: Grassroots for Hire. Public Affairs Consultants in American Democracy. Cambridge/New York 2014, ISBN 978-1-107-02136-5.

Vegeu també