Antonio Pascual Galmés

Infotaula de personaAntonio Pascual Galmés
Biografia
Naixement20 setembre 1917 Modifica el valor a Wikidata
Petra (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 abril 2005 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Palma (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Capità general de les Illes Balears
19 desembre 1981 – 9 març 1983
← Manuel de la Torre PascualJoaquín Ruiz de Oña González →
Capità general de la III Regió Militar
25 febrer 1981 – 19 desembre 1981
← Jaime Milans del Bosch y UssíaRafael Allendesalazar y Urbina →
Capità general de la Quarta Regió Militar
30 desembre 1979 – 24 febrer 1981
← Luis Otero Saavedra – Ricardo Arozarena Girón →
Capità General de la VI Regió Militar
18 maig 1979 – 30 desembre 1979
← Fernando Sanjurjo de CarricarteLuis Alvarez Rodriguez →
General Divisió Cuirassada Brunete
1977 – 18 maig 1979
← Jaime Milans del Bosch y UssíaLuis Torres Rojas → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatBàndol nacional i Espanya Franquista Modifica el valor a Wikidata
Branca militarExèrcit de Terra espanyol Modifica el valor a Wikidata
Rang militartinent general Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra Civil espanyola Modifica el valor a Wikidata
Premis

Antonio Pascual Galmés (Petra, 20 de setembre de 1917 - Palma, 2 d'abril de 2005) va ser un militar mallorquí.[1]

Biografia

Fill d'un militar originari de Búger,[2] va ingressar a l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo el 20 de gener de 1936, i en començar la guerra civil espanyola es va unir al bàndol revoltat amb la graduació d'alferes provisional. En acabar la guerra continuà la carrera militar, ingressant en 1940 a l'Acadèmia General Militar, i el 1941 fou destinat com a capità al Grup de Forces Regulars Arcila n.9

El 1945 va ascendir a comandant al Grup de Forces Regulars "Llano Amarillo" n. 7. En 1967 va ascendir a coronel i nomenat governador militar d'Albacete. Entre 1968 i 1973 a ser coronel-cap del Terç de la Legió Espanyola “Gran Capitán", 1a de la Legió.[3]

En 1973 va ser ascendit a general de brigada, assumint la segona prefectura de la Comandància General de Melilla, segon cap del Sector del Sàhara Espanyol, segon subinspector de Tropes de Canàries i governador militar de Santa Cruz de Tenerife. El 27 de febrer de 1977 va ser nomenat governador militar de Barcelona i el febrer de 1978 va substituir Jaime Milans del Bosch y Ussía com a cap de la Divisió Cuirassada Brunete.[4]

El 18 de maig de 1979, junt amb altres generals, fou ascendit a tinent general de forma poc ortodoxa per Manuel Gutiérrez Mellado i va ser nomenat capità general de la VI Regió Militar (Burgos), que deixà en 1980 quan fou nomenat cap de la IV Regió Militar (Barcelona).[5] Durant el seu mandat a Catalunya es va produir el cop d'estat del 23 de febrer de 1981, i malgrat la seva amistat amb el general Alfonso Armada Comyn, es va posar de part del comandament reglamentari.[6]

El febrer de 1981 va substituir al tinent general Milans del Bosch al capdavant de la III Regió Militar,[7] però el desembre de 1981 fou nomenat capità general de les Illes Balears. En març de 1983 deixà el càrrec i passà a la reserva.[8]

Referències

  1. Esquela mortuòria al diari ABC, 5 d'abril de 2005
  2. Pascual Galmés, capitán general de Baleares a Apóstol y Civilizador
  3. Antonio Pascual Galmes Arxivat 2021-01-24 a Wayback Machine., elespiadigital.com
  4. El general Pascual Galmes, nuevo jefe de la división Brunete, El País, 18 de febrer de 1978
  5. Los herederos de Franco (IV) - de 1980 a 1990 Arxivat 2018-04-09 a Wayback Machine. a ejercitos.org
  6. Pascual Galmes: "Milans me pregunto si estaba de acuerdo con la "solución Armada", El País, 16 d'agost de 1981
  7. Relevos militares tras el asalto al Congreso, ABC, 26 de febrer de 1981
  8. El teniente general Juan Vicente Izquierdo, probable capitán general de Burgos, El País, 3 de març de 1983