Alfredo Ovando Candía
Nom original | (es) Alfredo Ovando Candia | ||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Biografia | |||||||||||||
Naixement | 6 abril 1918 Cobija (Bolívia) | ||||||||||||
Mort | 24 gener 1982 (63 anys) La Paz (Bolívia) | ||||||||||||
| |||||||||||||
Activitat | |||||||||||||
Ocupació | polític | ||||||||||||
Partit | independent | ||||||||||||
Carrera militar | |||||||||||||
Rang militar | general de divisió | ||||||||||||
Participà en | |||||||||||||
4 novembre 1964 | 1964 Bolivian coup d'état (en) | ||||||||||||
Signatura |
Alfredo Ovando Candía (Cobija - Pando, 6 d'abril de 1918 - La Paz, 24 de gener de 1982) va ser un militar i polític bolivià, president de facto de la República de Bolívia en dues ocasions (1966 i 1969). Sent encara un nen va ingressar en el Col·legi Militar de l'Exèrcit sent després Voluntari a la Campanya del Chaco en el Grup Denominat "Tres Passos al capdavant". Sent comandant en cap de l'Exèrcit bolivià el 1964, va col·laborar per enderrocar al president Víctor Paz Estenssoro i el 1969 al president Luis Adolfo Siles. Va ser ambaixador de Bolívia a Espanya.[1]
El seu govern va prendre mesures com la nacionalització del petroli i l'expropiació a la Gulf Oil Co., que va permetre que Bolívia sigui propietària dels seus propis recursos, i la instal·lació de la primera fonedora d'estany al país. Al mateix temps va aplicar mesures socials importants com ara les campanyes d'alfabetització.
Referències
- ↑ «Alfredo Ovando Candía» (en castellà). biografiasyvidas.com, 20-02-2010. [Consulta: 30 juny 2013].