Alexandre III d'Escòcia

Alexandre III d'Escòcia

Coronació d'Alexandre III d'Escòcia
Nom original	(en) Alexander III (gd) Alasdair mac Alasdair
Biografia
Naixement	11 setembre 1241 (Gregorià) Roxburgh (en)
Mort	26 març 1286 (Gregorià) (44 anys) Fife
Causa de mort	Mort accidental  (Caiguda d'un cavall )
Sepultura	abadia de Dunfermline (1286–)
Monarca d'Escòcia
6 juliol 1249 – 19 març 1286 ← Alexandre II d'Escòcia – Margarida d'Escòcia →
Activitat
Ocupació	monarca
Carrera militar
Conflicte	Guerra de la Independència d'Escòcia
Família
Família	Casa de Dunkeld
Cònjuge	Margaret d'Anglaterra (1251 (Gregorià)–1275) Iolanda de Montfort (1285 (Gregorià)–1286)
Fills	Margaret of Scotland (en)  ( Margaret d'Anglaterra) Alexander, Prince of Scotland (en)  ( Margaret d'Anglaterra) David of Scotland, Prince of Scotland (en)  ( Margaret d'Anglaterra)
Pares	Alexandre II d'Escòcia   i Marie de Coucy (en)

Alexandre III d'Escòcia- en gaèlic escocès Alasdair mac Alasdair mac Uilliam Garbh- (Roxburg, 4 de setembre de 1241 - 19 de març de 1286) fou rei d'Escòcia, fill i successor d'Alexandre II. Fou el darrer membre masculí de la casa de Dunkeld, iniciada amb Duncan I i darrer descendent de Kenneth MacAlpin.

Fou obligat a acceptar la regència del rei Enric III d'Anglaterra del 1255 al 1262, qui l'obligà a casar-se amb la seva filla Margarida. Iniciada la guerra escocesonoruega, el 1263 vencé al rei noruec Haakon IV a la batalla de Largs (Argyll) sobre el Clyde i li prengué les Hèbrides. Això obligà al fill d'aquest, Magnus VI de Noruega, a signar el 1266 el tractat de Perth, pel qual renunciava a l'illa de Man i a les Hèbrides a canvi d'un tribut.^[1] Endemés, el 1281 casava la seva filla Margarida amb el fill de Magnus, Erik.

Tanmateix, el 1278 es va veure obligat a rendir homenatge al nou rei d'Anglaterra, Eduard I, sota una mútua reserva d'independència. I per a més desgràcia, els seus dos fills mascles van morir abans que ell, de manera que va morir sense descendència masculina. La necessitat d'un hereu baró el van portar a contreure un segon matrimoni amb Violant de Dreux l'1 de novembre 1285.

Referències