7,92 × 57 mm

7.92×57mm Mauser

D'esquerra a dreta: 9,3 x 62 mm, .30-06, 7,92 x 57 mm IS, 6,5 x 55 mm i .308 Winchester.
Lloc d'origen	Imperi Alemany
Història del servei
En servei	1905–Present
Usat per	Alemanya, Regne Unit, Espanya, Txecoslovàquia, Polònia, Xina, República Dominicana, Iugoslàvia, Imperi Otomà, Turquia, Iran, Egipte i altres països
Guerres	Primera Guerra Mundial, Segona Guerra Mundial i altres conflictes armats
Història de la fabricació
Dìssenyador(s)	Comissió Alemanya de Prova de Fusells
Dìssenyat	1903/1905
Fabricat	1888–present
Variants	8×57mm IRS (anular)
Especificacions
Beina  original	M/88
Tipus beina	Rimless, bottleneck
Diàmetre bala	8,22 mm
Diàmetre coll	9,08 mm
Diàmetre ressalt	10,95 mm
Diàmetre base	11,94 mm
Diàmetre pestanya	11,95 mm
Gruix pestanya	1,30 mm
Longitud beina	57,00 mm
Longitud total	82,0 mm
Capacitat beina	4,09 cm³
Pas estriat	240 mm
Tipus  càpsula iniciadora	gran per a fusells
Pressió màxima (C.I.P.)	390,0 MPA

El 7,92 x 57 mm és un cartutx de fusell dissenyat per la Gewehr-Prüfungskommission (comissió de testeig de fusells) alemanya per al Gewehr 88 i després utilitzat en els fusells de forrellat Mauser, com el Gewehr 98 i el K98k. Aquest cartutx va ser originalment adoptat per Alemanya el 1888 sota la designació M/88 7.92x57 mm I (la "I" és per infanteria). Alemanya va adoptar una nova versió del cartutx M/88 en 1905 que s'anomenà 7.92x57 mm IS (s'agrega la "S" per "Sptizer"; punxeguda, per diferenciar-la de les anteriors bales arrodonides). El cartutx de 1905 va ser l'estàndard de la infanteria alemanya en ambdues Guerres Mundials i avui es coneix a Europa com a 7.92x57 mm IS (designació militar alemanya) o 8x57 mm IS (designació civil) i als Estats Units com 8x57 mm JS o 8 mm Mauser (el seu ús generalitzat en els fusells militars Mauser va portar a associar la munició amb l'arma, encara que la signatura Mauser no va tenir cap relació amb el desenvolupament d'aquest cartutx).

Història

El cartutx 7,92 x57 mm IS, dissenyat pel govern, és un desenvolupament del M/88 7.92x57 mm I, que feia servir una bala arrodonida, i va ser pensat per ser carregat des de la part superior de l'arma amb una pinta de 5 unitats per al fusell Gewehr 88. La bala de l'IS és més lleugera, punxeguda i mesura 8,2 mm de diàmetre en lloc dels 8,08 de la I. El nou projectil té major coeficient balístic i una trajectòria més plana, cosa que el fa menys dependent d'una correcta estimació de la distància de l'usuari.

Ús militar

L'alt rendiment i versatilitat del cartutx van fer que sigui adoptat per diverses forces armades del món, incloent Turquia, Xina, Egipte, Alemanya i les seves antigues colònies. El seu ús militar continua avui a l'ex-Iugoslàvia per a armes com el Zastava M76 (versió local del SVD soviètic) i la metralladora M53 Sarac (una MG 42 fabricada sota llicència).

Comparteix amb la munició 9 x 19 mm Parabellum la peculiaritat d'haver estat fabricat i utilitzat per ambdós bàndols durant la Segona Guerra Mundial.

Alemanya tenia moltes versions del cartutx i no va deixar de desenvolupar variacions fins a la fi de la guerra el 1945. La longitud del projectil, per exemple, variava molt entre diferents dissenys. Els alemanys van començar a usar beines d'acer a la Primera Guerra Mundial i cap a fins de 1943 la major part de la munició del país tenia aquest tipus de beina.

El projectil alemany estàndard sS (schweres Spitzgeschoß/bala pesant punxeguda) tenia 35,3 mm de longitud i era de molt alta qualitat.^[1] Oferia la millor eficiència aerodinàmica i rendiment de totes les bales estàndard utilitzades en la SGM per la seva coeficient balístic d'entre 0,557 i 0,584. Fins i tot per als estàndards de 2007, un abast típic efectiu de 800 m és excel·lent per munició estàndard.

La munició traçadora alemanya era la de més qualitat: molt aerodinàmica i amb excel·lents característiques de vol.^[1] També era molt fiable la munició perforant d'aquest país, molt estable i precisa a llargues distàncies.

La munició 7,92 mm d'alta velocitat per metralladores de la Luftwaffe tenia el projectil PMK (fòsfor amb nucli d'acer) de 10,15 g i el projectil B (Beobachtung/observació) de 10,85 g. El projectil PMK era un perforant-incendiari, mentre que el B era un incendiari-explosiu que contenia fòsfor i tenia un perdigó que el feia explotar al contacte amb qualsevol blanc, sense importar com fos de feble. El projectil B estava, com qualsevol altra bala explosiva o incendiària, prohibit per a ús antipersona, d'acord amb les Conferències de Pau de la Haia de 1899 i 1907. Els alemanys sostenien que el seu ús era principalment per a observació i estimació de distàncies, però hi ha informes que esmenten la utilització d'aquest projectil en pintes de fusells i cintes de metralladores. No es permetia a les unitats regulars d'infanteria alemanya utilitzar aquesta munició. No obstant això, alguns franctiradors alemanys feien ús d'aquesta bala d'alta velocitat per augmentar el seu abast efectiu en uns 150 m i causar horribles ferides.

Ús civil

És summament popular entre tiradors europeus, particularment alemanys i austríacs. El rendiment del 7,92 x57 mm el fa molt apropiat per a caça major. En alguns països està prohibit per tractar de munició per a "arma de guerra". Alguns cartutxos similars emprats en la caça són: 5,6 x57 mm, 6,5 x55 mm, 6,5 x57 mm, 7x57 mm, 6,5 x68 mm, 8x68 mm S i 8x57 mm IRS.

Galeria d'imatges

• 
  Dibuix de cartutx 7,92 x57 mm IS amb mesures en mil·límetres.
• 
  Metralladora MG 42 (a dalt) de calibre 7,92 x 57 mm.

Referències

Bibliografia

• C.I.P. CD-ROM edition 2003