Étienne Bézout
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 31 març 1730 Nemours (França) |
| Mort | 27 setembre 1783 (53 anys) Avon (França) |
| Sepultura | Església de Saint Pierre, Avon 48° 24′ 35″ N, 2° 42′ 58″ E / 48.4097222222°N,2.71611111111°E / 48.4097222222; 2.71611111111 |
| Dades personals | |
| Es coneix per | Identitat de Bézout Teorema de Bachet-Bézout Càlcul Matricial |
| Activitat | |
| Camp de treball | Teoria de nombres |
| Ocupació | Matemàtiques |
| Activitat | 1763-1783 |
| Organització | Acadèmia de la Marina Acadèmia d'Artilleria |
| Membre de | |
| Influències | Euler |
Ëtienne Bézout fou un matemàtic francès del segle xviii conegut sobretot pels seus llibres de text.
Vida
Bézout era fill i net de magistrats dels tribunals de Nemours i hom esperava d'ell que seguís una carrera jurídica.[1] Això no obstant, es va interessar per les matemàtiques després d'estudiar Euler i va publicar alguns treballs sobre dinàmica i càlcul diferencial.
El 1758 va ser escollit adjunt de l'Acadèmie Royale des Sciences, de la que posteriorment en seria pensionat (1768). El 1763 és nomenat instructor i professor de les acadèmies navals de França i el 1768, a més, ho serà de l'acadèmia d'Artilleria en substitució del difunt Camus.[2]
Entre les seves obligacions com a professor estava la d'escriure els llibres de text per als estudiants, tasca a la que es va entregar, aconseguint publicar uns llibres que es reeditaran nombroses vegades.[3]
Obra
Llibres de text
Els llibres de text són la faceta més coneguda de l'obra de Bèzout. Els dos principals són:
- Cours de mathématiques à l'usage des Gardes du Pavillon et de la Marine (4 volums, 1764-1767)
- Cours complet de mathématiques à l'usage de la marine et de l'artillerie (6 volums, 1770-1782)
Tot i que van rebre algunes crítiques per la seva manca de rigor, eren llibres que podien ser entesos per tots els que necessitaven les matemàtiques per a la seva feina i, per això, van tenir tant d'èxit i difusió.[4]
-
Cours de mathématiques, a l'usage du corps de l'artillerie, 1798
Àlgebra
A part de la seva obra docent, Bézout es va interessar per l'àlgebra. El 1764 publica un article titulat Sur le degré des équations résultantes de l'évanouissement des inconnues en el que generalitza el mètode d'Euler per reduir dues equacions amb dues incògnites a N equacions, presentant per primera vegada el que després s'anomenaran matrius.
El seu principal treball en àlgebra és, però, el seu llibre Théorie des équations algébriques (1779) en el que estableix el conegut com teorema de Bézout sobre el grau de l'equació final d'un sistema d'equacions.[5]
Referències
Bibliografia
- Alfonsi, Liliane. Etienne Bézout (1730-1783): Mathématicien des Lumières (en (francès)). París: L'Harmattan, 2011. ISBN 978-2-296-56553-1.
- Blanco, Mónica «Análisis comparativo de la comunicación del cálculo diferencial en el siglo XVIII: la educación militar en Francia y en Prusia» (en (castellà)). Llull. Sociedad Española de Historia de las Ciencias y de las Técnicas, Vol. 30, Num. 66, 2007, pàg. 213-230. ISSN: 0210-8615.
- Blanco, Mónica «The Mathematical Courses of Pedro Padilla and Étienne Bézout: Teaching Calculus in Eighteenth-Century Spain and France» (en (anglès)). Science & Education. Springer, Vol. 22, Num. 4, 2013, pàg. 769-788. DOI: 10.1007/s11191-012-9537-6. ISSN: 0926-7220.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Étienne Bézout» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Grabiner, Judith V. «Bezout, Étienne». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 22 març 2015].
